La Plataforma Ciutadana per a la Defensa del Riu Serpis proposa mesures prioritàries per a l’adaptació al canvi global en la conca, des del punt de vista de la gestió de l’aigua, del territori i dels seus valors culturals. Algunes de les mesures proposades són el canvi d’ús de sòl en zones de ribera per a la seua incorporació a l’espai fluvial, l’erradicació d’espècies invasores com la canya de zones concretes i la reforestació amb espècies natives de vegetació de ribera, així com la revisió de les concessions d’extracció d’aigües superficials i subterrànies per a una correcta implementació d’un règim de cabals ecològics en la conca del Serpis.
Així ho han exposat els membres de la Plataforma i assistents als dos tallers participatius que ja s’han celebrat del projecte REDAPTA ‘Espais de governança per a l’adaptació al canvi global en rius mediterranis’, impulsat pel CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), l’objectiu del qual és desenvolupar una estratègia davant el canvi global, de manera paral·lela, en les conques del Serpis i del riu Tordera (Catalunya).
Foto: Virginia Garófano
El projecte pretén abordar la complexitat de l’adaptació al canvi global (que inclou el canvi climàtic i el canvi d’usos del sòl, entre altres), mitjançant el desenvolupament d’espais per a la participació ciutadana (la Plataforma del Serpis i la Taula de la Tordera), i compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i amb la col·laboració de l’Institut IGIC del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València. En concret, la Plataforma Ciutadana per a la Defensa del Riu Serpis integra actors de diferents sectors d’interès de tota la conca del riu Serpis, des del seu naixement a l’Alcoià fins a la seua desembocadura a la Safor.
Segons Virginia Garófano Gómez, doctora per la UPV i investigadora del projecte REDAPTA, les mesures proposades en el taller tindrien nombrosos beneficis: ‘El canvi d’ús de sòl en les riberes per a la seua incorporació a l’espai fluvial podria reduir la vulnerabilitat a inundacions aigües avall, ja que si el riu inunda certes zones, les crescudes aigües avall són menors’; a canvi, segons els participants en el taller, es podria proposar que els seus propietaris obtingueren alguna bonificació fiscal. Segons la investigadora, ‘estudiar el grau en què l’espai fluvial ha sigut envaït per espècies com la canya (Arundo donax) i crear una priorització de punts d’actuació per a la seua erradicació, per a reforestar-los posteriorment amb espècies natives de vegetació de ribera, generaria múltiples beneficisen tot el tram. Per exemple, milloraria la capacitat d’evacuació del llit en períodes de fortes pluges, en llocs de gran perillositat; crearia un espai d’esplai per a la població, com és el cas de ‘la platja de Potries’, reduiria el risc d’incendis de les riberes i, a més, augmentarien els recursos hídrics disponibles ja que les espècies natives de ribera consumeixen menys aigua que la canya, que és una espècie exòtica’.
Foto: Virginia Garófano
PARTICIPACIÓ CIUTADANA CONTRA EL CANVI GLOBAL
La clau del projecte REDAPTA està en el fet d’incorporar la participació ciutadana en els processos de decisió de les administracions. ‘Els espais de governança permeten a tots els actors del territori aportar les seues experiències i coneixements, millorant així la qualitat de les mesures d’adaptació que poden ser co-dissenyades en relació amb els objectius estratègics de la conca. A més, aquests espais i el treball que realitzen poden ser de gran utilitat en la presa de decisions per part de les administracions competents’, segons assenyala Annelies Broekman, investigadora del projecte.
En els dos tallers realitzats fins ara han participat una trentena d’actors pertanyents a diferents sectors de la conca, com són l’agricultura, caça i pesca, l’administració pública, les associacions ambientals i socials, l’educació i la ciència. Durant el primer taller es va realitzar una dinàmica en grups de treball, en la qual es van definir quinze mesures i accions concretes per als set objectius estratègics de la conca segons els diferents sectors representats. Aquests objectius estan relacionats amb la quantitat i qualitat de l’aigua, la contaminació, el litoral i la geomorfologia fluvial, la biodiversitat, l’educació i la divulgació, el canvi climàtic i la governança. Posteriorment es van arreplegar totes les propostes i es van posar en comú agrupant les propostes obtingudes. En el segon taller, les mesures han sigut optimitzades a deu i s’han caracteritzat a través d’una fitxa per a cadascuna d’elles en què, entre altres apartats, es descriu la problemàtica que aborden, l’objectiu de la mesura, les accions concretes necessàries per a implementar-la, els actors involucrats en la seua implementació i el benefici esperat per a la reducció de la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic en la conca del Serpis.
Segons Francisco Martínez Capel, professor del Campus de Gandia i investigador col·laborador del projecte, en la següent fase del REDAPTA es pretén dibuixar un mapa de relacions entre les diferents propostes i debatre-les amb les administracions competents per a conèixer la seua factibilitat i les sinergies i/o conflictes que poden generar amb les polítiques regionals actualment vigents. ‘Esperem obtenir una bona resposta per part de les administracions i que algunes d’aquestes mesures que han sigut consensuades entre diferents actors de la conca puguen ser incorporades al Pla de Mesures del nou Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer’, assenyala l’investigador.
Finalment, cal recordar que l’assistència a aquests tallers és lliure i gratuïta i està oberta a totes les persones interessades de la conca. Es pot trobar més informació sobre el projecte REDAPTA en el blog de la Plataforma del Serpis (https://plataformaserpis.wordpress.com/redapta/).
Text i fotografies de Virginia Garófano, doctora per la UPV i investigadora del projecte REDAPTA.
*Les fotografies incloses a aquest article han sigut realitzades abans de l’Estat d’Alarma