Nuria Felis, sota la direcció dels professors Silvia Falco i Miguel Rodilla del Campus de Gandia, ha realitzat la primera investigació sobre la densitat de microplàstics en la zona sud del Golf de València en el seu treball final de màster en Avaluació i Seguiment Ambiental d’Ecosistemes Marins i Costaners de la Universitat Politècnica de València.
Els resultats d’aquest treball assenyalen una major concentració de microplàstics en les desembocadures dels rius Xúquer i Serpis, amb una mitjana de 329.500 ítems per quilòmetre quadrat. Aquesta xifra reflecteix un elevat nivell de contaminació per aquests compostos, similar al d’altres zones del Mediterrani, encara que amb una situació una mica millor que la coneguda en l’anomenada ‘Illa de Plàstic’, situada en el gir del nord del Pacífic.
Nuria Felis al laboratori del Campus de Gandia
Per a identificar-los i quantificar-los, Felis ha pres mostres de la capa superficial marina de deu trams perpendiculars als 54 quilòmetres de segment de la costa valenciana que va des de Cullera fins a Dénia.
Gràcies a aquest estudi, s’han constatat grans diferències entre la densitat de microplàstics de la zona del Serpis i Marenyet (al sud de la desembocadura del Xúquer), amb una mitjana superior a 900.000 ítems per quilòmetre quadrat, respecte a zones com Piles i Oliva Nova, que presenten una densitat mitjana pròxima a 100.000 ítems per quilòmetre quadrat.
Felis assenyala que s’han trobat un 66% de microplàstics procedents de la degradació de macroplàstics, la qual cosa apuntaria a una connexió entre la presència en el mar d’aquests i la contaminació per plàstics de més grandària.
Reportatge del programa ‘Terra Viva’ de ‘À Punt’
L’ORIGEN DELS MICROPLÀSTICS
Al voltant del 80% provenen de fonts terrestres, com rius o séquies, que són arrossegats per l’escolament i transportats pels corrents. La científica exposa dos tipus de microplàstics: els primaris i els secundaris. Entre els primaris es troben les micro esferes, que procedeixen de productes farmacèutics i cosmètics, com la pasta de dents o defoliants. Els secundaris procedeixen de fragments de plàstics grans que es generen per l’acció d’agents erosius.
Segons Felis, ‘la combinació de la radiació ultraviolada, la força de l’onatge, la temperatura i la disponibilitat d’oxigen i turbulències, juntament amb les propietats dels polímers plàstics, influeixen en la fragmentació del fem plàstic’. Respecte al motiu pel qual aquests compostos acaben en el mar, apunta al fet que la seua xicoteta grandària impedeix que es retinga en alguna de les etapes del tractament de les depuradores d’aigües residuals.
PRESÈNCIA DE MICROPLÀSTICS EN LA FAUNA
La investigadora adverteix que la presència dels microplàstics en el medi marí afecta les persones de forma indirecta a través de la fauna, atès que són d’una grandària inferior als 5 mil·límetres i són ingerits per mol·luscos o plàncton, del qual s’alimenten altres éssers vius, podent arribar finalment a l’organisme humà a través de l’alimentació. ‘Donada la importància d’aquest tipus de contaminació, hem volgut realitzar una primera aproximació a la presència de microplàstics en les nostres costes; així, quan es vulguen posar en marxa mesures, es podran conèixer els problemes prioritaris’. En l’actualitat, Nuria Felis continua investigant per a completar la seua tesi doctoral, també sobre microplàstics.