El canvi climàtic suposarà un gran impacte per la reducció de la quantitat d’aigua disponible del riu Serpis. Aquesta és una de les conclusions del projecte de recerca “Adaptació al canvi global: gestió integral del règim ecològic de cabals per a l’hàbitat de l’anguila europea i la bagra valenciana enfront d’espècies invasores”, que compta amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica, a través de la Fundació Biodiversitat i està dirigit per Francisco Martínez Capel, professor i investigador del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV).
El projecte ha involucrat un equip multidisciplinari integrat per membres de l’Institut de Recerca per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres (IGIC) i de l’Institut Universitari de Recerca d’Enginyeria de l’Aigua i Medi ambient (IIAMA) de la UPV; també ha col·laborat el Departament de Zoologia i Antropologia Física de la Universitat de Múrcia (UMU).
REDUCCIÓ DE FINS A UN 43% DEL CABAL DEL SERPIS EN 2040
La recerca prediu una reducció de l’aigua disponible en el riu Serpis d’entre un 28% i un 43% durant els pròxims 22 anys (període 2018-2040), depenent de l’escenari analitzat. ‘És a dir, depèn de l’engegada de mesures de control d’emissions de CO2’, explica l’investigador Martínez Capel.
El treball proposa mesures per a millorar la solta de l’aigua des del pantà de Beniarrés, que permetria millorar el reg agrícola i la sostenibilitat ambiental del riu. No obstant açò, explica Martínez Capel, aquestes mesures ja no seran suficients segons avance el període esmentat, en el qual els models preveuen una reducció de l’aigua disponible molt superior a aquestes millores.
‘Una altra conclusió clara del projecte’, explica Martínez Capel, ‘és que per a intentar mitigar els efectes del canvi climàtic és important prendre mesures per a la modernització del regadiu, però açò no és suficient; seran fonamentals altres mesures per a estalviar aigua com a canvis de cultius, reutilització de l’aigua i una millor gestió dels cabals’, ha explicat.
La presentació pública dels resultats ha tingut lloc el dia 28 de juny en el Campus de Gandia de la UPV i ha comptat amb la participació del director de l’IIAMA, Manuel Polit. Prèviament a la presentació de resultats, aquests van ser debatuts en una jornada, amb representants de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la Comunitat de Regants Regs del Riu d’Alcoi (Canals Baixos), el Servei de Biodiversitat i Servei de Caça i Pesca de la Generalitat Valenciana, Centre de Desenvolupament Rural CDR-La Safor , AEMS-Rios amb Vida i Fundació Nova Cultura de l’Aigua. Segons Martínez Capel, gràcies a la participació de diversos usuaris i entitats implicades, el resultat final està més contrastat i ajustat a la situació actual.
Segons Martínez Capel, gràcies a la participació de diversos usuaris i entitats implicades, el resultat final està més contrastat i ajustat a la situació actual. Durant la presentació dels resultats del projecte, Martínez Capel ha afirmat que és imprescindible una major col·laboració de personal investigador, regants, associacions i gestors per a engegar solucions.
CABAL ECOLÒGIC DEL RIU SERPIS
L’objectiu del projecte ha sigut proposar millores de la gestió de l’aigua per a fer compatible un règim de cabals ecològics per al riu Serpis, que permeta millorar l’hàbitat de les espècies natives, minimitzar l’impacte de les espècies invasores i maximitzar el benefici per a l’agricultura. Per a açò, s’han combinat les tècniques més avançades per a analitzar l’hàbitat en el riu, la gestió de l’aigua i el canvi climàtic.
Segons l’investigador de la UPV Martínez Capel, l’objectiu a mitjà termini del treball és contribuir a una millor adaptació al canvi climàtic, és a dir ‘aportar idees o estratègies de millora que permeten reduir els costos que suposen els efectes del canvi climàtic’, ha explicat.
En el projecte s’ha realitzat un estudi hidràulic d’un tram del riu Serpis i dels cabals que s’esperen en escenaris de canvi climàtic, a curt i mig termini. ‘L’aplicació d’un model agronòmic permet estimar les necessitats d’aigua dels cultius en aquestes situacions amb menor pluja i major temperatura. Finalment, s’han aplicat un conjunt d’equacions que permeten calcular una gestió òptima de l’embassament per a minimitzar l’impacte del canvi climàtic sobre l’agricultura i el medi ambient’, ha explicat Martínez Capel.
Entrevista en Radio Gandia SER a l’investigador Francisco Martínez Capel
La conclusió principal del projecte ha sigut la verificació que el canvi climàtic suposarà un gran impacte per la reducció de la quantitat d’aigua disponible i que la gestió de l’embassament de Beniarrés es pot millorar per a conciliar els objectius ambientals i agronòmics.
ESPÈCIES AUTÒCTONES DE PEIXOS
L’estudi suposa a més un avanç en els coneixements que es tenen sobre l’hàbitat que necessiten les espècies autòctones de peixos i la seua interacció amb les espècies invasores, ha afirmat l’investigador.
La primera fase del projecte va implicar estudis de camp de l’anguila europea i la bagra valenciana, espècies natives dels nostres rius, així com de la perca i l’albor, espècies invasores. Segons Martínez Capel, les espècies invasores són majoritàries en els trams més baixos, prop de nuclis urbans, mentre que en trams mitjans i superiors, prop de Beniarrés, dominen espècies natives, com el barb i l’anguila.
Tècnica de comunicació i màrqueting del Campus de Gandia.
Projecte finançat per:
