Contribuir a una aqüicultura més sostenible: aquest és l’objectiu final de la recerca desenvolupada per l’olivera Lorena Parra i dirigida pels investigadors del Campus de Gandia de la UPV, Jaime Lloret i Miguel Rodilla. Amb aquesta finalitat, el treball presenta el disseny i desenvolupament de sensors per a piscifactories, de baix cost, amb un consum molt reduït d’energia, que controla fins a 10 paràmetres de la qualitat de l’aigua; aquests dispositius monitoritzen el comportament dels peixos, especialment durant el període d’alimentació i permeten l’ajust automàtic de l’alimentació dels peixos.
En el treball, arreplegat en una tesi doctoral, es demostra l’aplicació d’aquests innovadors sistemes, tant en piscifactories com en manglars i estuaris; el procés de monitoratge inclou, a més, un sistema intel·ligent per a controlar i rastrejar la contaminació en els cossos d’aigua.
EL PROBLEMA DE L’ALIMENT SOBRANT
Segons Lorena Parra, l’aqüicultura està realitzant esforços per a aconseguir la sostenibilitat però encara està lluny d’aconseguir-ho. ‘L’aliment no consumit pels peixos és una de les principals fonts de contaminació de l’aqüicultura, ja que pot donar lloc a un fenomen d’eutrofització de les aigües (excés de nutrients). Aquest increment de deixalles orgàniques pot comportar un empobriment en l’oxigen de l’aigua i pèrdua de qualitat d’aquesta’, explica.
Per aquest motiu, és necessari desenvolupar sistemes que permeten ajustar al màxim l’aliment que se subministra als peixos, de manera que es garantisca la sostenibilitat de l’aqüicultura. A més d’augmentar els beneficis econòmics de les instal·lacions, ja que el pinso no consumit suposa pèrdues per a les empreses. ‘La qualitat de l’aigua, la temperatura i la salinitat són alguns factors que afecten el creixement dels peixos; altres factors com la terbolesa, el fotoperíode i l’oxigen dissolt entre d’altres poden afectar les necessitats nutritives dels peixos’, afirma la científica.
Al monitorar la qualitat de l’aigua, és possible estimar les necessitats d’alimentació’ afirma la futura doctora. ‘No obstant açò, no és suficient, és necessari conèixer objectivament el comportament dels peixos durant la seua alimentació i respondre-hi de forma adequada. Açò no s’està fent en la majoria de les instal·lacions, on l’alimentació és manual i no es fa un monitoratge de la qualitat de l’aigua de forma exhaustiva’.
MONITORATGE DE DEU PARÀMETRES
El sistema desenvolupat des de la Universitat Politècnica de València permet controlar fins a deu paràmetres, incloent-hi la qualitat de l’aigua, condicions del tanc i comportament de peixos durant l’alimentació. El sistema proposat té un preu inferior a 100 € per tanc. A més, permet l’ajust automàtic del procés d’alimentació de peixos i l’enviament d’alarmes als treballadors en cas que la qualitat de l’aigua excedisca els valors establits.
Segons explica Lorena Parra, per a desenvolupar el sistema s’ha realitzat un estudi previ dels requisits dels sensors en aqüicultura i s’han analitzat els sensors ja existents per al monitoratge de la qualitat de l’aigua i per al monitoratge de l’aqüicultura. Solament llavors es van dissenyar els sensors propis i es van posar a prova tant en piscifactories com en àrees aquàtiques naturals, com a manglars i estuaris. La xarxa de sensors i els sensors en si permetria accedir a les dades i controlar els processos de forma remota, a través d’internet.
Lorena Parra es va formar en la UPV: primer amb el Grau en Ciències Ambientals i Màster en Avaluació i Seguiment Ambiental d’Ecosistemes Marins i Costaners, tots dos en el Campus de Gandia i també en el Màster en Aqüicultura, en el Campus de Vera.
- Més informació
- Foto: Frank Vincentz
Tècnica de comunicació i màrqueting del Campus de Gandia