{"id":7662,"date":"2018-05-09T09:53:01","date_gmt":"2018-05-09T07:53:01","guid":{"rendered":"http:\/\/cienciagandia.webs.upv.es\/?p=7662"},"modified":"2018-05-10T10:27:44","modified_gmt":"2018-05-10T08:27:44","slug":"la-conservacio-de-les-tortugues-marines-cada-vegada-mes-a-prop","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cienciagandia.webs.upv.es\/ca\/2018\/05\/la-conservacio-de-les-tortugues-marines-cada-vegada-mes-a-prop\/","title":{"rendered":"La conservaci\u00f3 de les tortugues marines, cada vegada m\u00e9s a prop"},"content":{"rendered":"

La cria en captivitat de tortugues nounades i la protecci\u00f3 i reubicaci\u00f3 de nius contribuiria a la conservaci\u00f3 de les tortugues babaus<\/strong>, Caretta caretta<\/em> en les nostres aig\u00fces. Aquesta \u00e9s una de les conclusions del primer estudi de seguiment realitzat sobre el comportament de tortugues post-nounades al Mediterrani<\/strong> i que s’ha publicat recentment en la revista Marine Biology<\/a><\/strong>.
\n
\n\"\"La recerca analitza els moviments de 19 tortugues babaus procedents de tres nius diferents, alliberades entre els anys 2015 i 2017, i a les quals es va seguir via sat\u00e8l\u00b7lit<\/strong>, en alguns casos durant m\u00e9s de quatre mesos. L’estudi publicat \u00e9s fruit de la col\u00b7laboraci\u00f3 entre diverses institucions entre les quals es troba la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia.<\/strong><\/a><\/p>\n

Segons la investigadora de la UPV, Sara Abalo<\/strong><\/a>, la superviv\u00e8ncia mitjana<\/strong> de les tortugues post-nounades durant els tres mesos posteriors a la solta va ser d’almenys un 59%<\/strong>; una xifra elevada si es compara amb la taxa de mortalitat dels nounats, que en els seus primers moments de vida lliure pot ser propera al 90%.\u00a0 Com explica Sara Abalo, les tortugues objecte de l’estudi van ser capaces de sobreviure i de despla\u00e7ar-se de forma adequada.<\/p>\n

ELS ANYS PERDUTS DE LES TORTUGUES<\/p>\n

Eduardo Belda<\/strong><\/a>,, investigador del\u00a0Campus de Gandia de la UPV<\/strong><\/a>, afirma que les tortugues babaus s’enfronten a diverses amenaces d’origen hum\u00e0<\/strong>: la pesca, la pres\u00e8ncia de deixalles pl\u00e0stiques en el mar i el canvi clim\u00e0tic i per a\u00e7\u00f2 \u00e9s necessari con\u00e8ixer el seu comportament, de manera que puguen establir-se mesures adequades per a la seua protecci\u00f3.<\/p>\n

Segons el cient\u00edfic, despr\u00e9s del seu naixement, les tortugues babaus nounades es dirigeixen cap al mar, s’allunyen de la costa i no tornen a ser observades fins que tornen a aig\u00fces costaneres com a grans juvenils. \u2018Els anys que passen en aquest per\u00edode es coneixen com els anys perduts<\/strong>, necessitem con\u00e8ixer-los\u2019, afirma Eduardo Belda.<\/p>\n

\"tortuga<\/p>\n

POSTES EN EL MEDITERRANI OCCIDENTAL<\/p>\n

Des de 2001 es registren nius de tortuga babau en el Mediterrani occidental, situaci\u00f3 que no s’havia registrat anteriorment. Les tortugues nascudes d’aquests nius del Mediterrani occidental estan amena\u00e7ades per la naturalesa tur\u00edstica<\/strong> de la majoria de les platges, per la qual cosa s’advoca per la reubicaci\u00f3,<\/strong> per personal qualificat, de les postes d’ous a llocs d’incubaci\u00f3 segurs.<\/p>\n

EFICI\u00c8NCIA DE LA CRIA EN CAPTIVITAT<\/p>\n

La cria en captivitat<\/strong> de nounats, fins a aconseguir una grand\u00e0ria i pes que facilite la seua superviv\u00e8ncia en llibertat, \u00e9s una altra de les mesures possibles, encara que la seua efici\u00e8ncia s’ha posat en dubte<\/strong> per temor al fet que no desenvolupen compet\u00e8ncies per a ser autosuficients.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Segons Sara Abalo<\/strong>, titulada en el M\u00e0ster en Avaluaci\u00f3 i Seguiment Ambiental d\u2019Ecosistemes Marins i Costaners de la UPV<\/a>, en aquest estudi s’ha mostrat que les tortugues post-nounades criades en captivitat van ser capaces d’alimentar-se i despla\u00e7ar-se adequadament. La majoria de les tortugues van viatjar a zones d’aig\u00fces obertes al Mediterrani, amb prefer\u00e8ncia pel Mar d’Albor\u00e1n, el mar Balear i el corrent d’Alg\u00e8ria, en direcci\u00f3 a l’estret de Sic\u00edlia<\/strong>. Cap de les tortugues marcades va creuar l’estret de Gibraltar, d’acord amb les hip\u00f2tesis que sostenen que la xicoteta grand\u00e0ria de les tortugues post-nounades no els permetria travessar els forts corrents d’entrada al Mediterrani en aquesta zona.<\/p>\n

Solament un dels grups de tortugues de l’estudi, que va patir una infecci\u00f3 parasit\u00e0ria durant el seu per\u00edode de cria, va freq\u00fcentar en major mesurada zones costaneres, comportament que s’atribueix a la seua pitjor condici\u00f3 f\u00edsica. Dos de les tortugues de tot l’estudi es van recuperar temps despr\u00e9s de ser alliberades, ambdues amb pl\u00e0stics en els seus est\u00f3macs.<\/p>\n

M\u00e9s not\u00edcies relacionades amb aquest projecte<\/strong><\/a><\/p>\n