{"id":4257,"date":"2016-05-04T10:19:29","date_gmt":"2016-05-04T08:19:29","guid":{"rendered":"http:\/\/cienciagandia.webs.upv.es\/ca\/?p=4257"},"modified":"2016-05-04T12:30:32","modified_gmt":"2016-05-04T10:30:32","slug":"et-trobarem-a-faltar-doctor-cooper","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cienciagandia.webs.upv.es\/ca\/2016\/05\/et-trobarem-a-faltar-doctor-cooper\/","title":{"rendered":"Et trobarem a faltar, doctor Cooper"},"content":{"rendered":"

La novena temporada de la famosa sitcom<\/em> de la CBS The Big Bang Theory<\/strong><\/a><\/em> entra en la seua recta final. En aquests nou anys hem conviscut en un pis compartit en Pasadena (Estats Units) al costat de Leonard<\/strong> (Johnny Galecki) i Sheldon<\/strong> (Jim Parsons), dos f\u00edsics que treballen en l’Institut Tecnol\u00f2gic de Calif\u00f2rnia<\/a><\/strong> (Caltech). Tamb\u00e9 hem conegut als seus dos amics i companys de treball, Howards<\/strong> (Simon Helberg) i Raj<\/strong> (Kunal Nayyar). En el primer cap\u00edtol, Penny<\/strong> (Kaley Cuoco) es va instal\u2022lar en el pis del costat i Leonard es va enamorar d’ella.<\/p>\n

Amb el temps, altres personatges secundaris s’han unit fins a fer-se protagonistes: Bernadette<\/strong> (Melissa Rauch) i Amy<\/strong> (Mayim Bialik), calc femen\u00ed de Sheldon en honor de cercar una segona gallina dels ous d’or per a la s\u00e8rie. Perqu\u00e8 a pesar que tots els personatges s\u00f3n molt interessants i donen molt joc, Sheldon \u00e9s l’amo i senyor de la s\u00e8rie. Jim Parsons <\/a><\/strong>fa un treball magistral en interpretar un f\u00edsic te\u00f2ric superdotat, extremadament racional i superb que manca de qualsevol aptitud social, empatia o habilitat per a detectar el m\u00e9s simple sarcasme. No hi ha dubte que tota la fama aconseguida per la s\u00e8rie \u00e9s gr\u00e0cies a Sheldon<\/strong> i a la interpretaci\u00f3 de Parsons.<\/p>\n

<\/p>\n

\"The-Big-Bang-Theory\"<\/p>\n

ELS NERDS<\/em> ES FAN POPULARS<\/p>\n

The Big Bang Theory<\/em><\/strong> \u00e9s com una com\u00e8dia refrescant i innovadora. T\u00e8cnicament est\u00e0 rodada seguint el model cl\u00e0ssic de sitcoms com Friends<\/strong> <\/a><\/em> (NBC, 1994-2004) o Seinfeld<\/em><\/strong><\/a> (NBC, 1989-1998), per\u00f2 la tem\u00e0tica \u00e9s molt m\u00e9s actual i arriscada. No s\u2019esperava que se li poguera traure tant de suc<\/strong> a una s\u00e8rie basada en la vida de nerds<\/em> cient\u00edfics<\/strong>. I, sobretot, que poguera arribar a ser tan famosa i aclamada entre un p\u00fablic ali\u00e8 a la vida cient\u00edfica.<\/p>\n

Semblava impensable que arribara el dia en qu\u00e8 una s\u00e8rie de televisi\u00f3 o pel\u2022l\u00edcula s’acostara m\u00ednimament al que \u00e9s la vida d’un cient\u00edfic com\u00fa actual, dels milers que hi ha per tot el m\u00f3n a la recerca d’entendre millor l\u2019univers que ens envolta. S\u00ed que \u00e9s cert que, de forma m\u00e9s encertada o menys, els cineastes han intentat portar la vida cient\u00edfica a la gran pantalla, per\u00f2 sempre ha sigut per a explicar la vida dels m\u00e9s grans i sempre com un relat de superaci\u00f3 personal com en La teoria del tot<\/em><\/strong> <\/a>(James Marsh, 2014) o Una ment meravellosa<\/em><\/strong><\/a> (Ron Howards, 2001).<\/p>\n

\"big-bang-theory\"<\/p>\n

No cal desmer\u00e8ixer les vides dels grans cient\u00edfics que s\u2019hi plasmen o la qualitat cinematogr\u00e0fica, per\u00f2 aquests exemples no representen el dia a dia de la majoria dels cient\u00edfics. En canvi, la quotidianitat plasmada en The Big Bang Theory<\/em><\/strong> s\u00ed que ho fa. A m\u00e9s dels biopics<\/em>, la figura del cient\u00edfic tamb\u00e9 ha sigut emprada en altres g\u00e8neres de la ficci\u00f3 cinematogr\u00e0fica, per\u00f2 la majoria de vegades associades a homes bojos com l\u2019Emmett Brown de Retorn al futur<\/em><\/strong><\/a> (Robert Zemeckis, 1985), amb escassos valors morals posant en perill a la humanitat com en Esclat<\/em><\/strong> <\/a>(Wolfgang Petersen, 1995) o tot junt com en Re-Animator<\/em><\/strong> <\/a>(Stuart Gordon, 1985). Sobra dir que no podrien estar m\u00e9s equivocats.<\/p>\n

DIVULGACI\u00d3 CIENT\u00cdFICA ENTRE RIURES<\/p>\n

The Big Bang Theory<\/em><\/strong> \u00e9s el millor acostament a la comunitat cient\u00edfica actual que s’haja fet fins avui<\/strong>. Potser no tots siguen tan nerds<\/em> com els quatre amics protagonistes, encara que representen a la perfecci\u00f3 m\u00e9s d’un. Sens dubte, el millor reflex d’un cient\u00edfic com\u00fa seria el personatge de Bernadette.<\/p>\n

A m\u00e9s, la s\u00e8rie no \u00e9s nom\u00e9s entreteniment, sin\u00f3 tamb\u00e9 divulgaci\u00f3. Aborda principis cient\u00edfics d’una manera senzilla accessible a tot el p\u00fablic alhora que graci\u00f3s<\/strong>, com ‘el gat de Schr\u00f6dinger’ per a explicar una relaci\u00f3 amorosa o la disfressa de Sheldon de l’efecte Doppler’.<\/p>\n