{"id":3744,"date":"2016-01-27T08:07:28","date_gmt":"2016-01-27T07:07:28","guid":{"rendered":"http:\/\/cienciagandia.webs.upv.es\/ca\/?p=3744"},"modified":"2016-01-27T11:51:48","modified_gmt":"2016-01-27T10:51:48","slug":"campus-de-gandia-i-columbia-col%e2%80%a2laboren-per-a-millorar-el-tractament-de-malalties-neurologiques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cienciagandia.webs.upv.es\/ca\/2016\/01\/campus-de-gandia-i-columbia-col%e2%80%a2laboren-per-a-millorar-el-tractament-de-malalties-neurologiques\/","title":{"rendered":"Campus de Gandia i Columbia col\u2022laboren per a millorar el tractament de malalties neurol\u00f2giques"},"content":{"rendered":"

Millorar l’administraci\u00f3 de f\u00e0rmacs en el cervell per al tractament de malalties neurol\u00f2giques, com l’Alzheimer o el Parkinson<\/strong>. Aquest \u00e9s l’objectiu del treball que estan desenvolupant investigadors del Campus de Gandia amb la Universitat de Columbia.<\/p>\n

Segons expliquen els investigadors, patologies com el Parkinson o l’Alzheimer en l’actualitat s\u00f3n dif\u00edcils de tractar perqu\u00e8 la barrera hematoencef\u00e0lica<\/strong>, que protegeix el cervell d’infeccions, impedeix que arriben els f\u00e0rmacs a les zones afectades d\u2019aquest.<\/strong>\u00a0 Per a a\u00e7\u00f2, els cient\u00edfics treballen en un sistema que permeta permeabilitzar la barrera hematoencef\u00e0lica amb ultrasons<\/strong>, de manera que es puguen administrar els medicaments per\u00f2 sense danyar aquesta barrera<\/strong>. Al novembre de 2015 es van realitzar amb \u00e8xit les primeres proves en \u00e9ssers humans<\/strong>, encara que encara falten anys perqu\u00e8 el procediment puga substituir les t\u00e8cniques actuals.
\n
\n

\"paco
Paco Camarena<\/figcaption><\/figure><\/p>\n

COL\u00b7LABORACI\u00d3\u00a0INTERNACIONAL<\/p>\n

La recerca a Gandia \u00e9s fruit d’una col\u00b7laboraci\u00f3 internacional<\/a> que va iniciar el professor de la UPV Francisco Camarena<\/strong> amb l’equip d’Elisa\u00a0 Konofagou<\/a><\/strong>, de la Universitat de Columbia<\/strong>, en 2010. A Estats Units estaven desenvolupant el transductor ultras\u00f2nic i el sistema d’enginyeria biom\u00e8dica que permet obrir la barrera hematoencef\u00e0lica i el transport de f\u00e0rmacs;<\/strong> a Gandia els esfor\u00e7os es van dirigir a comprendre la traject\u00f2ria de les ones ultras\u00f2niques a trav\u00e9s dels diferents teixit<\/strong>s, per a fer possible que els f\u00e0rmacs s’administren exactament on es requereix.<\/p>\n

\"Elisa
Elisa Konofagou<\/figcaption><\/figure>\n

PREDIR EL COMPORTAMENT D’ULTRASONS<\/p>\n

Segons explica Francisco Camarena<\/a><\/strong>, la barrera hematoencef\u00e0lica \u00e9s una capa densa de c\u00e8l\u00b7lules que recobreix els capil\u00b7lars del cervell, creant una barrera protectora contra infeccions; l’\u00fanic sistema reversible, localitzat i no invasiu que aconsegueix obrir la barrera hematoencef\u00e0lica sense danyar-la consisteix en la utilitzaci\u00f3 d’ultrasons focalitzats, afirma l’investigador. \u201cEl problema que trobaven en els experiments a Estats Units \u00e9s que els feixos d’ultrasons no es dirigien on esperaven<\/strong>. Els ultrasons estan subjectes a fen\u00f2mens f\u00edsics com l’absorci\u00f3, la reflexi\u00f3, la refracci\u00f3 o la difracci\u00f3, que afecten la seua traject\u00f2ria i que varien segons les condicions externes i les pr\u00f2pies condicions de l’emissor d’ultrasons\u2019, explica Francisco Camarena.<\/p>\n

\"tratamiento
Columbia University<\/figcaption><\/figure>\n

DESENVOLUPAMENT D’UNA T\u00c8CNICA DE SIMULACI\u00d3<\/p>\n

El primer pas en la col\u00b7laboraci\u00f3 dels investigadors de la UPV a Gandia va consistir en el desenvolupament d’una t\u00e8cnica de simulaci\u00f3 per ordinador de la traject\u00f2ria<\/strong> <\/a>que seguiria el feix d’ultrasons en el seu cam\u00ed a trav\u00e9s del crani cap a la zona del cervell que volem tractar. Aquesta t\u00e8cnica, que va ser duta a terme per No\u00e9 Jim\u00e9nez<\/a><\/strong>, M\u00e0ster en Enginyeria Ac\u00fastica i doctor per la UPV,<\/a> en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el professor Javier Redondo<\/a><\/strong>, consisteix a anar resolent l’equaci\u00f3 d’ones (que regeixen el comportament de les ones) en passos molt xicotets, de manera que les irregularitats del crani i altres teixits puguen anar sent incorporades de forma senzilla. La t\u00e8cnica, coneguda com Finite-Difference Estafe-Domain<\/a> (FDTD)<\/strong> ha sigut utilitzada per a resoldre problemes d’ac\u00fastica en general i els cient\u00edfics van aconseguir adaptar-la als ultrasons.<\/p>\n

\"NOE
No\u00e9 Jim\u00e9nez<\/figcaption><\/figure>\n

CAP AL DESENVOLUPAMENT D’UNA LENT AC\u00daSTICA<\/p>\n

Despr\u00e9s del desenvolupament de la t\u00e8cnica de simulaci\u00f3, l’equip de recerca s’ha centrat en la resoluci\u00f3 d’aspectes concrets, com el de determinar la influ\u00e8ncia de l’augment d’energia i de l’angle d’incid\u00e8ncia<\/strong> del focus en la traject\u00f2ria del feix d’ultrasons; tamb\u00e9 s’est\u00e0 investigant com captura el crani l’energia ultras\u00f2nica i quins problemes es deriven d’a\u00e7\u00f2<\/strong>, com l’escalfament de l’estructura \u00f2ssia.<\/p>\n

Mentre s’aprofundeix en aquestes l\u00ednies, en l’actualitat els investigadors estan treballant en la creaci\u00f3 d’unes lents ac\u00fastiques,<\/strong> realitzades a partir de cristalls de so, que servirien per a corregir la traject\u00f2ria del feix d’ultrasons, \u2018igual que unes ulleres corregeixen la traject\u00f2ria de la llum\u2019<\/strong>, explica l’investigador Francisco Camarena. Una vegada finalitzat el disseny, aquestes lents podrien construir-se amb una impressora 3D.<\/strong><\/p>\n