{"id":3499,"date":"2015-11-18T09:24:36","date_gmt":"2015-11-18T08:24:36","guid":{"rendered":"http:\/\/cienciagandia.webs.upv.es\/ca\/?p=3499"},"modified":"2015-11-18T09:46:42","modified_gmt":"2015-11-18T08:46:42","slug":"les-series-competeixen-amb-el-cinema-com-a-grans-productes-de-ficcio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cienciagandia.webs.upv.es\/ca\/2015\/11\/les-series-competeixen-amb-el-cinema-com-a-grans-productes-de-ficcio\/","title":{"rendered":"Les s\u00e8ries competeixen amb el cinema com a grans productes de ficci\u00f3"},"content":{"rendered":"

El Campus de Gandia<\/strong> va organitzar el Congr\u00e9s Internacional Cinema\/S\u00e8ries<\/a><\/strong> el passat 6 i 7 de novembre en el qual quasi 100 persones van poder escoltar a grans experts analitzar els processos<\/strong> de transvasament<\/strong> que s’estan produint entre les s\u00e8ries de televisi\u00f3 i el cinema<\/strong>. D’aquesta manera, els personatges, arguments i est\u00e8tica de s\u00e8ries tan populars com Sherlock Hannibal, Fargo, Gomorra, Mad Men <\/em>o Breaking Bad<\/em>; van ser els protagonistes durant tot un cap de setmana a Gandia.\u00a0El programa complet es pot veure en la web: www.researchseries.org<\/a>.<\/p>\n

A continuaci\u00f3, repassem algunes de les pon\u00e8ncies presentades:<\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

Durant la primera jornada, Roberta Pearson<\/strong> va analitzar la relaci\u00f3 intertextual en la franqu\u00edcia Sherlock Holmes<\/strong> amb tres exemples: la recent s\u00e8rie de la BBC, Sherlock<\/em>; la s\u00e8rie Sherlock<\/em> Holmes<\/em> (1984-1994) i la pel\u00b7l\u00edcula ‘La vida privada de Sherlock Holmes’ (Billy Wilder, 1970). Unes relacions on actuen: la fidelitat als textos literaris originals, la influ\u00e8ncia de cada versi\u00f3 audiovisual en les seg\u00fcents i el denominat c\u00e0non holmesi\u00e0.<\/p>\n

Alberto N. Garc\u00eda<\/strong> va presentar les difer\u00e8ncies entre la narrativa televisiva actual i la narrativa cl\u00e0ssica del cinema.<\/strong> Grans fites com Hill Street Blues, Twin Peaks i The Sopranos<\/em> van obrir el cam\u00ed a noves formes narratives en la televisi\u00f3 aconseguint hist\u00f2ries m\u00e9s sofisticades, complexes i innovadores. Per a aconseguir la seua fi, Garc\u00eda va analitzar les s\u00e8ries Fargo i Hannibal.<\/em><\/p>\n

\"MAD<\/em><\/p>\n

L’estudi presentat per Luc\u00eda Salvador<\/strong> es va centrar en les difer\u00e8ncies i semblances entre Mad Men<\/strong><\/em> i els films que van representar el m\u00f3n de la publicitat durant la seua edat d’or. Cinc d\u00e8cades despr\u00e9s, Mad Men<\/strong><\/em> ofereix una mirada retrospectiva sobre l’esdevenir de la societat de consum en els 60<\/strong>, seguint les vides dels publicistes d\u2019Sterling Cooper, art\u00edfexs del American Way of Life<\/em> i experts a vendre la felicitat que, paradoxalment, no aconsegueixen trobar per a si mateixos.<\/p>\n

En la seua pon\u00e8ncia “Breaking Bad<\/em> and Western Movies<\/strong>“, Emre Tuncel<\/strong> va utilitzar un de les obres protot\u00edpiques del western The Great Train Robbery<\/em><\/strong> per a trobar els punts en com\u00fa entre la s\u00e8rie i l’univers d’aquest g\u00e8nere. L’\u00fas de grans pl\u00e0nols en exteriors, els protagonistes “fora de la llei”, els tirotejos, les accions delictives, persecucions, pistolers\u2026 ens podrien portar a definir la s\u00e8rie com un western postmodern<\/strong>.<\/p>\n

Per a Laura Cort\u00e9s-Selva<\/strong> les s\u00e8ries s’han convertit en competidores del cinema com a grans productes de ficci\u00f3 audiovisual:<\/strong> hi ha un transvasament del cinema a les s\u00e8ries que s’aprecia clarament en l’estil visual, concretament en elements relacionats amb la il\u00b7luminaci\u00f3, fotografia i el tractament del color. I Sarah Jalbert<\/strong> es preguntava per qu\u00e8 \u00e9s tan com\u00fa veure el salt de la televisi\u00f3 al cinema<\/strong> (Twin Peaks, The X-Files, Mr. Bean, Sex and the City, Belle et S\u00e9bastien o Entourage<\/em>), per\u00f2 resulta dif\u00edcil veure la creaci\u00f3 d’una s\u00e8rie a partir d’una pel\u00b7l\u00edcula.<\/strong><\/p>\n

“Les s\u00e8ries d’avui dia representen la vida mateixa<\/strong> i els seus personatges es presenten com les nostres representacions friccionals. Els seus interessos i problemes s\u00f3n els mateixos que poden tenir els espectadors situats a l’altre costat de la pantalla. Aquest inter\u00e8s o atracci\u00f3 cap a l’antiheroi t\u00e9 el seu inici amb la figura de Tony Soprano<\/strong> (Els Soprano<\/em>). Arran de la seua aparici\u00f3, sorgirien altres figures fosques i grises com Vic Mackey, Jack Bauer, Morgan Dexter, entre molts altres. Ara b\u00e9, si hi ha un antiheroi contemporani que es diferencia de tots ells aqueix \u00e9s Walter White, protagonista de la ficci\u00f3 Breaking Bad<\/em>. Aix\u00ed ho afirmava Xavier Grabolosa en la seua intervenci\u00f3.<\/p>\n

\"Cine<\/p>\n

Finalment, la investigadora Kathrin Fahlenbrach<\/strong> convidava els congressistes a comprovar com els personatges complexos i m\u00e9s humans estan avui, en major mesura, en les s\u00e8ries de televisi\u00f3 i no en el cinema. I advertia que “tenint en compte l’\u00e8xit de s\u00e8ries com Twin Peaks, Els Soprano, Breaking Bad o House of Cards<\/em>, tot apunta al fet que al p\u00fablic li agrada i gaudeix m\u00e9s amb els personatges ambivalents. Personatges que s’allunyen dels estereotips simples de ‘dolent’ o ‘bo’ “.<\/p>\n

Sobre la tem\u00e0tica del congr\u00e9s, continua la recerca gr\u00e0cies al projecte finan\u00e7at per l’estat espanyol, l’investigador principal del qual \u00e9s Hector J. P\u00e9rez <\/a>(Campus de Gandia)<\/strong> sota el t\u00edtol: “Estrat\u00e8gies d’innovaci\u00f3 te\u00f2rica en l’an\u00e0lisi de la narrativa en s\u00e8ries de televisi\u00f3<\/a>“.<\/strong><\/p>\n