{"id":24384,"date":"2025-09-23T16:00:59","date_gmt":"2025-09-23T14:00:59","guid":{"rendered":"https:\/\/cienciagandia.webs.upv.es\/?p=21423"},"modified":"2025-10-06T22:15:28","modified_gmt":"2025-10-06T20:15:28","slug":"bulos-dana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cienciagandia.webs.upv.es\/ca\/2025\/09\/bulos-dana\/","title":{"rendered":"Aix\u00ed es van fabricar les boles sobre la DANA"},"content":{"rendered":"

Durant les setmanes posteriors a la devastadora DANA que va assotar la prov\u00edncia de Val\u00e8ncia a l’octubre de 2024, no sols es van enfrontar les autoritats a una emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica sense precedents, sin\u00f3 tamb\u00e9 a una <\/span><\/span>crisi informativa marcada per la proliferaci\u00f3 de boles, teories conspiratives i not\u00edcies falses<\/b><\/span><\/span>. Un recent <\/span><\/span>estudi<\/span><\/span><\/a><\/u><\/span> en el qual participa el Campus de Gandia de la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia (UPV) ha analitzat en profunditat com aquesta desinformaci\u00f3 va condicionar la percepci\u00f3 p\u00fablica de la trag\u00e8dia i va dificultar la resposta institucional.<\/span><\/span><\/p>\n

\"foto<\/p>\n

La investigaci\u00f3 ha sigut realitzada pel professor <\/span><\/span>Germ\u00e1n Llorca Abad<\/span><\/span><\/a><\/u><\/span>, professor i investigador del Campus de Gandia, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el professor Alberto E. L\u00f3pez Carri\u00f3n, de la Universitat Internacional de Val\u00e8ncia (VIU) i ha sigut recentment publicada en la Revista Mediterr\u00e0nia de Comunicaci\u00f3.<\/span><\/span><\/p>\n

\"Germ\u00e1n<\/p>\n

Els autors van analitzar un total de 185 not\u00edcies publicades entre el 28 d’octubre i el 17 de novembre de 2024 en els diaris nacionals i locals amb m\u00e9s audi\u00e8ncia, en les quals van identificar <\/span>192 faules que van circular durant el per\u00edode cr\u00edtic de la cat\u00e0strofe<\/b><\/span>.<\/span><\/span><\/p>\n

Boles amb gran impacte social i emocional<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

Entre els casos m\u00e9s destacats figura la bola sobre l’aparcament del centre comercial Bonaire, a Aldaia, on s’afirmava falsament que centenars de cad\u00e0vers jeien en vehicles submergits. Aquesta desinformaci\u00f3 va ser impulsada per influenciadors i personatges medi\u00e0tics, i va tenir un gran ress\u00f2 en plataformes com Instagram o TikTok. Tamb\u00e9 van proliferar narratives conspirativas que culpaven el Govern de destruir preses \u201cconstru\u00efdes pel franquisme\u201d, o que acusaven l’AEMET d’ocultar informaci\u00f3 sobre les pluges.<\/span><\/span><\/p>\n

Segons l’estudi, tres de cada quatre boles van ser continguts falsos creats intencionadament per a enganyar, i el 75% es van difondre per xarxes socials obertes o tancades com X, Instagram o WhatsApp. \u201cLa majoria dels continguts tenien una forta c\u00e0rrega emocional, dissenyada per a generar indignaci\u00f3, por o rebuig cap a les institucions\u201d, assenyala Germ\u00e1n Llorca.<\/span><\/span><\/p>\n

En alguns casos, aquestes falsedats van procedir fins i tot de periodistes o col\u00b7laboracions en programes de televisi\u00f3. L’an\u00e0lisi revela que el 28% de les mentides es van originar o van difondre des d’entorns period\u00edstics professionals, la qual cosa planteja seriosos dubtes sobre els filtres editorials en contextos de crisis. Malgrat aix\u00f2, els autors tamb\u00e9 destaquen el paper d’alguns mitjans que s\u00ed que van contribuir a desmentir falsedats, aix\u00ed com el treball de plataformes de verificaci\u00f3 com Maldita.es, Newtral o VerificaRTVE.<\/span><\/span><\/p>\n

El \u201cdiagonalisme\u201d i la instrumentalitzaci\u00f3 pol\u00edtica<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

Un de les aportacions m\u00e9s innovadores de l’estudi \u00e9s l’aplicaci\u00f3 del concepte de diagonalisme, una estrat\u00e8gia comunicativa que, segons els investigadors, va ser especialment visible en aquesta crisi. Aquest corrent combina discursos d’extrema dreta amb missatges tradicionalment vinculats a l’esquerra, com la cr\u00edtica al poder institucional o a les elits. L’objectiu: connectar amb el malestar ciutad\u00e0 des de m\u00faltiples angles ideol\u00f2gics i aprofitar la incertesa per a refor\u00e7ar narratives de desconfian\u00e7a.<\/span><\/span><\/p>\n

Durant la DANA, aquesta estrat\u00e8gia es va traduir en atacs al Govern, a organismes cient\u00edfics i a ONG com C\u00e0ritas o Creu Roja. \u201cEn situacions de cat\u00e0strofe, el descr\u00e8dit de les institucions \u00e9s aprofitat per a sembrar el caos informatiu i mobilitzar pol\u00edticament a uns certs sectors\u201d, explica Alberto L\u00f3pez-Carri\u00f3n.<\/span><\/span><\/p>\n

A m\u00e9s, els algorismes de les xarxes socials \u2014que prioritzen els continguts m\u00e9s virals, no necess\u00e0riament els m\u00e9s vera\u00e7os\u2014 van amplificar aquests missatges i va afavorir-ne la r\u00e0pida expansi\u00f3. \u201cLes emocions extremes, com la indignaci\u00f3 o la por, s\u00f3n les que m\u00e9s interacci\u00f3 generen. I les boles apel\u00b7len precisament a aquestes emocions\u201d, conclouen els autors.<\/span><\/span><\/p>\n

Major responsabilitat institucional i digital<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

L’estudi conclou amb un missatge clar: \u00e9s urgent refor\u00e7ar l’alfabetitzaci\u00f3 medi\u00e0tica de la ciutadania, millorar els mecanismes institucionals de resposta informativa i exigir major transpar\u00e8ncia i responsabilitat a les plataformes digitals.<\/span><\/span><\/p>\n

Encara que el Govern va activar perfils oficials en xarxes socials per a combatre la desinformaci\u00f3, aquests esfor\u00e7os van arribar tard i van tenir un abast limitat. Els investigadors recomanen protocols \u00e0gils de comunicaci\u00f3 en emerg\u00e8ncies, aix\u00ed com aliances m\u00e9s efectives entre institucions p\u00fabliques, mitjans de comunicaci\u00f3 i organismes de verificaci\u00f3.<\/span><\/span><\/p>\n

\u201cCombatre les boles no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de veritat, \u00e9s tamb\u00e9 una q\u00fcesti\u00f3 de salut p\u00fablica i cohesi\u00f3 social\u201d, sostenen L\u00f3pez-Carri\u00f3n i Llorca-Abad. I adverteixen: \u201cSi no s’actua amb decisi\u00f3, la pr\u00f2xima emerg\u00e8ncia no sols ser\u00e0 clim\u00e0tica, sin\u00f3 tamb\u00e9 informativa\u201d.<\/span><\/span><\/p>\n