{"id":19577,"date":"2024-07-02T16:00:32","date_gmt":"2024-07-02T14:00:32","guid":{"rendered":"https:\/\/cienciagandia.webs.upv.es\/?p=19577"},"modified":"2024-07-02T17:27:08","modified_gmt":"2024-07-02T15:27:08","slug":"impacte-canvi-climatic-productivitat-ocells","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cienciagandia.webs.upv.es\/ca\/2024\/07\/impacte-canvi-climatic-productivitat-ocells\/","title":{"rendered":"Impacte del canvi clim\u00e0tic en la productivitat dels ocells"},"content":{"rendered":"

Personal investigador del Campus de Gandia de la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia (UPV) i de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de Val\u00e8ncia ha avaluat els efectes del canvi clim\u00e0tic en la productivitat de dues esp\u00e8cies d’ocells passeriformes. Els resultats revelen que esdeveniments meteorol\u00f2gics extrems com temperatures cada vegada m\u00e9s c\u00e0lides i major freq\u00fc\u00e8ncia de pluges torrencials podrien comprometre la conservaci\u00f3 de les poblacions d’aquests ocells.<\/strong><\/p>\n

L’estudi conclou que temperatures m\u00e9s c\u00e0lides i una major freq\u00fc\u00e8ncia de pluges torrencials poden comprometre la conservaci\u00f3 de la boscarla mostatxuda a Espanya. Per contra, l’augment de les temperatures pot beneficiar a la boscarla de canyar.<\/p>\n

El treball<\/a>, publicat en la revista cient\u00edfica Bird Study<\/em>, forma part de la tesi doctoral que Pau Lucio<\/a>, professor del Campus de Gandia, desenvolupa entre la UPV i l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de Val\u00e8ncia.<\/p>\n

Les dues esp\u00e8cies estudiades han sigut la boscarla mostatxuda<\/strong>(Acrocephalus melanopogon)<\/em> i la boscarla de canyar <\/strong>(Acrocephalus scirpaceus<\/em>), totes dues vinculades als aiguamolls del litoral mediterrani.<\/p>\n

\"\"
Esp\u00e8cies d’ocells objecte de l’estudi: boscarla mostatxuda Acrocephalus melanopogon<\/em> (esquerra) i boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus<\/em> (dreta).<\/figcaption><\/figure>\n

La boscarla mostatxuda \u00e9s resident\/migrant de curta dist\u00e0ncia i est\u00e0 catalogada com a \u201cvulnerable\u201d en el Llibre Roig dels Ocells d’Espanya 2021<\/a> donada la seua disminuci\u00f3 poblacional durant els \u00faltims anys. Espanya alberga la major poblaci\u00f3 d’aquesta esp\u00e8cie en tota Europa occidental.<\/p>\n

En canvi, la boscarla de canyar, m\u00e9s generalista quant a les seues prefer\u00e8ncies d’h\u00e0bitat, \u00e9s un ocell migrador de llarga dist\u00e0ncia (visita els aiguamolls espanyols durant l’\u00e8poca reproductora i passa l’hivern a l\u2019\u00c0frica) i el seu estat de conservaci\u00f3 est\u00e0 definit com de \u201cpreocupaci\u00f3 menor\u201d, ja que es troba \u00e0mpliament distribu\u00eft per tot el continent europeu.<\/p>\n

Anellament cient\u00edfic<\/strong><\/p>\n

La metodologia de mostreig utilitzada ha consistit en la captura d’ocells mitjan\u00e7ant xarxes de boira, per a la seua caracteritzaci\u00f3 biom\u00e8trica, dataci\u00f3, sexat, anellament i la seua posterior solta. Les xarxes es despleguen a l’alba i cada sessi\u00f3 t\u00e9 una duraci\u00f3 de fins a cinc hores.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Segons Pau Lucio, l’objectiu de la investigaci\u00f3 ha sigut comprendre en quina mesura diferents factors clim\u00e0tics i\/o geogr\u00e0fics estan afectant la productivitat, \u00e9s a dir, la relaci\u00f3 entre el nombre d’individus juvenils nascuts un determinat any i el nombre d’adults de totes dues esp\u00e8cies, utilitzant una gran base de dades amb 25 anys d’anellaments en els aiguamolls espanyols. \u201cEn concret, hem utilitzat les dades del programa d’anellament cient\u00edfic per al seguiment de les esp\u00e8cies d’ocells reproductors a Espanya (PASER) entre els anys 1995 i 2021\u201d, afig Pau Lucio.<\/p>\n

\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t
<\/div>\n\t
<\/div>\n\t