{"id":1789,"date":"2014-10-20T15:51:12","date_gmt":"2014-10-20T13:51:12","guid":{"rendered":"http:\/\/cienciagandia.webs.upv.es\/2014\/10\/reduccion-del-nivel-de-ruido-en-lanzamientos-espaciales-2\/"},"modified":"2017-03-28T19:09:07","modified_gmt":"2017-03-28T17:09:07","slug":"reduccio-del-nivell-de-soroll-en-llancaments-espacials","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cienciagandia.webs.upv.es\/ca\/2014\/10\/reduccio-del-nivell-de-soroll-en-llancaments-espacials\/","title":{"rendered":"Reducci\u00f3 del nivell de soroll en llan\u00e7aments espacials"},"content":{"rendered":"

Investigadors de la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia desenvolupen per a l\u2019Ag\u00e8ncia Espacial Europea (ESA)<\/a>, un projecte pioner<\/strong> l\u2019objectiu del qual \u00e9s aconseguir una reducci\u00f3 significativa del soroll a l’entorn de la plataforma de llan\u00e7ament durant l\u2019enlairament de coets.
\n
\n\"Proyecto<\/a><\/p>\n

Per a a\u00e7\u00f2 treballen en el disseny de noves estructures capaces de desviar el so en altres adreces, evitant aix\u00ed que la reflexi\u00f3 directa del so incidisca sobre la nau. Aquestes estructures es denominen cristalls de so<\/a> <\/strong>i estan formades per una distribuci\u00f3 ordenada d’objectes dispersors (com cilindres o esferes) que presenten propietats \u00faniques pel que fa a la propagaci\u00f3 d’ones, com la impossibilitat de transmetre determinades bandes de freq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n

El grup de treball de la UPV, coordinat per V\u00edctor S\u00e1nchez Morcillo<\/strong><\/a>, Catedr\u00e0tic de F\u00edsica Aplicada i Director del M\u00e0ster en Enginyeria Ac\u00fastica de la UPV en el Campus de Gandia, ha treballat durant els \u00faltims anys en l’estudi dels cristalls de so per a altres aplicacions i centra ara el treball en el seu \u00fas per a mitigar el soroll en el context aeroespacial.<\/p>\n

Els nivells de soroll i vibraci\u00f3 que es poden aconseguir durant el moment de l’enlairament s\u00f3n molt elevats, quasi com un terratr\u00e8mol o una erupci\u00f3 volc\u00e0nica amb nivells pr\u00f2xims als 200 dB<\/strong>, a m\u00e9s de l’alta temperatura a milers de graus que provoquen els gasos en combusti\u00f3 de la nau. Fins al moment, la soluci\u00f3 per a pal\u00b7liar el soroll “molest” dels llan\u00e7aments espacials era situar els llocs de control allunyats perqu\u00e8 el nivell de soroll i l’emissi\u00f3 de calor foren tolerables, per\u00f2 sembla que a\u00e7\u00f2 est\u00e0 canviant.<\/p>\n

\"V\u00edctor_S\u00e1nchez\"<\/a>\u201cMentre que la tecnologia associada a la posada en \u00f2rbita evoluciona molt r\u00e0pidament, els m\u00e8todes per al control del soroll en l’enlairament han evolucionat molt poc, en part perqu\u00e8 les t\u00e8cniques convencionals s\u00f3n dif\u00edcilment aplicables en un entorn ac\u00fastic tan hostil. El nostre treball pret\u00e9n oferir una soluci\u00f3 a aquest repte cient\u00edfic\u201d<\/strong>, conclou V\u00edctor S\u00e1nchez.<\/p>\n

Finan\u00e7at per a l’ESA, el treball dels investigadors de la UPV es troba en una fase inicial<\/strong>, que de tenir \u00e8xit prosseguir\u00e0 fins al seu desenvolupament mitjan\u00e7ant l’estudi de models m\u00e9s realistes, primer a escala i, posteriorment, si arriba el cas, en una base de llan\u00e7ament real, com s\u00f3n les del Ariane 5 o Vega, que l’ESA t\u00e9 operatives en l’actualitat.<\/p>\n

El projecte aglutina a investigadors de tres centres de la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia: l’Institut de Recerca per a la Gesti\u00f3 Integrada de Zones Costaneres (IGIC) <\/a><\/strong>del Campus de Gandia, l’Institut Universitari de Matem\u00e0tica Pura i Aplicada <\/a><\/strong>i el Centre de Tecnologies F\u00edsiques <\/strong><\/a>en la UPV.<\/p>\n