{"id":11305,"date":"2020-02-04T22:39:42","date_gmt":"2020-02-04T21:39:42","guid":{"rendered":"http:\/\/cienciagandia.webs.upv.es\/?p=11305"},"modified":"2020-02-04T22:39:20","modified_gmt":"2020-02-04T21:39:20","slug":"mantenir-els-ecosistemes-dunars-es-una-garantia-per-tal-que-continuem-tenint-platges","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cienciagandia.webs.upv.es\/ca\/2020\/02\/mantenir-els-ecosistemes-dunars-es-una-garantia-per-tal-que-continuem-tenint-platges\/","title":{"rendered":"\u2018Mantenir els ecosistemes dunars \u00e9s una garantia per tal que continuem tenint platges\u2019"},"content":{"rendered":"

Passejos mar\u00edtims arrasats, danys materials en edificis i infraestructures\u2026 el balan\u00e7 del cost econ\u00f2mic del pas de la borrasca Gloria<\/a> ascendeix a desenes de milions d’euros. Quines s\u00f3n les causes d\u2019aquests efectes tan devastadors? I qu\u00e8 podem fer per a prevenir-los?<\/strong><\/p>\n

https:\/\/cienciagandia.webs.upv.es\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/a-punt-noticies.mp4<\/a><\/video><\/div>\n

V\u00eddeo d’\u00c0 Punt Not\u00edcies<\/a><\/p>\n

Des de l’Institut d’Investigaci\u00f3 per a la Gesti\u00f3 Integrada de Zones Costaneres del Campus de Gandia de la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia<\/a> i des del M\u00e0ster en Avaluaci\u00f3 i Seguiment Ambiental d’Ecosistemes Marins i Costaners de la UPV (MEMIC)<\/a>, s’ocupen d’aquests problemes que tenen entre les seues causes l’actuaci\u00f3 de l’\u00e9sser hum\u00e0 en la zona costanera.<\/strong><\/p>\n

\"\"Segons Miguel Rodilla<\/a><\/strong>, investigador de la UPV i professor del m\u00e0ster, les zones costaneres revesteixen una import\u00e0ncia estrat\u00e8gica, perqu\u00e8 ens proporcionen importants recursos i serveis; no obstant aix\u00f2 les activitats desenvolupades sobre aquests entorns poden causar impactes ambientals no desitjats. Per aix\u00f2, afirma, \u2018\u00e9s necessari gestionar eficientment i garantir la sostenibilitat ambiental, aix\u00ed com tamb\u00e9 la competitivitat de les activitats econ\u00f2miques que es nodreixen d’aquest entorn\u2019.<\/strong><\/p>\n

Sobre els efectes desastrosos la borrasca Gloria, Miguel Rodilla<\/strong> assenyala un c\u00famul de causes. Referent a aix\u00f2, l’investigador ha realitzat recentment dues entrevistes, que es poden escoltar ac\u00ed:.<\/p>\n

Entrevista en Radio Gandia<\/a> \u2013 \u2018Els temporals com Gloria “seran cada vegada m\u00e9s freq\u00fcents i amb caracter\u00edstiques m\u00e9s extremes”<\/strong><\/p>\n

Entrevista en Radio Valencia<\/a> \u2013 \u2018Necessitem una nova l\u00ednia de costa\u2019<\/strong><\/p>\n

D’una banda, segons Rodilla, la l\u00ednia de la costa Mediterr\u00e0nia es troba en regressi\u00f3 per falta d’aportaci\u00f3 de sediments que realitzaven els rius.<\/strong> \u2018Hem redu\u00eft el cabal d’aigua \u00a0dels rius, per a aprofitar-la per a altres usos i tamb\u00e9 per a impedir inundacions. Aix\u00f2 ha causat una disminuci\u00f3 de l’aportaci\u00f3 de sediments i per tant la regressi\u00f3 de la costa\u2019.<\/p>\n

A m\u00e9s, apunta l’investigador, ens enfrontem a l’efecte del canvi clim\u00e0tic. \u2018Cada vegada tindrem temporals m\u00e9s freq\u00fcents i m\u00e9s extrems i una elevaci\u00f3 del nivell del mar\u2019<\/strong>, apunta Miguel Rodilla citant les conclusions del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Clim\u00e0tic de l’ONU (IPCC)<\/a> per a la conca Mediterr\u00e0nia. Segons el cient\u00edfic, aix\u00f2 provocar\u00e0 una reculada de les platges i un sofriment freq\u00fcent de les infraestructures constru\u00efdes per l’\u00e9sser hum\u00e0 en la costa. Davant d\u2019aquesta situaci\u00f3, l’investigador proposa un debat social sobre quin cam\u00ed es vol adoptar. Segons Rodilla, les opcions a mitj\u00e0 termini que es manegen s\u00f3n diverses; d’una banda, la construcci\u00f3 d’estructures s\u00f2lides, com esculleres, que protegisquen de l’onatge. \u00a0Aquesta soluci\u00f3, explica, pot tenir com a conseq\u00fc\u00e8ncia la desaparici\u00f3 de les platges tal com les coneixem: \u2018haur\u00edem d’inventar una altra forma d’oci en el mar\u2019. <\/strong>D’altra banda, afirma, s\u00f3n cares, impliquen manteniment i no s\u00f3n totalment eficaces.<\/p>\n

Una altra opci\u00f3 consistiria a potenciar \u00a0els sistemes defensius naturals de les costes, com les dunes o les prades de posid\u00f2nia. \u2018Per exemple, en Les Marines de D\u00e9nia existia una prada de posid\u00f2nia oce\u00e0nica<\/a> que actuava de barrera natural davant l’erosi\u00f3 de la platja, a m\u00e9s de ser una font de biodiversitat marina. Ara l’escull barrera de posid\u00f2nia de les Marines ha desaparegut i les conseq\u00fc\u00e8ncies han sigut modificacions a la platja i afeccions a les infraestructures i habitatges amb cada temporal. Lamentablement el creixement de posid\u00f2nia \u00e9s tan lent, que tornar a tenir una prada com la perduda tardaria entre centenars i milers d’anys\u2019, explica.<\/p>\n

Quant a les dunes, l’investigador afirma que constitueixen una reserva natural d’arena i sediments per a les platges i frenen els efectes dels temporals. Per aix\u00f2, segons l’investigador, \u2018mantenir i restaurar els ecosistemes dunars ens garanteix que continuarem tenint platges\u2019.<\/strong><\/p>\n

Miguel Rodilla afirma que la situaci\u00f3 a la qual ens enfrontem \u00e9s greu per\u00f2 no irreversible: \u2018el que no podem fer \u00e9s continuar en din\u00e0mica sense reflexionar sobre cap a on anem i cap a on volem anar\u2019.<\/strong><\/p>\n

En aquests enlla\u00e7os poden trobar-se materials generats des del Campus de Gandia<\/a> sobre la gesti\u00f3 de les zones costaneres i els efectes del canvi clim\u00e0tic, com l’entrevista que realitz\u00e0rem a Miguel Rodilla<\/strong> en 2016 (a partir del minut 7\u201910\u2019\u2019), en el primer programa de r\u00e0dio \u00a0\u2018Ci\u00e8ncia propera<\/a>\u2019.<\/p>\n