Un blog de Universitat Politècnica de Valéncia, Campus de Gandia.

Comunicació política en pandèmia

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Un estudi internacional en el qual ha participat personal investigador del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha analitzat els continguts dels comptes de Twitter de diferents líders polítics europeus durant els primers quaranta dies de la crisi causada per la pandèmia. L’ús que es va donar a aquest canal de comunicació va resultar ineficient per a promoure mesures com la neteja de mans o la distància social. La investigació conclou també que aquestes figures polítiques no van saber aprofitar les xarxes socials i els seus milions de seguidors per a promoure el seu lideratge entre la població.

L’estudi, publicat en la revista Profesional de la Información, mostra que figures de la política europea com Pedro Sánchez, Conte, Macron o Johnson, no van aconseguir aprofitar la seua posició d’influència per a difondre missatges que arribaren realment a la població i els animaren a complir les normes establides per a evitar contagis. Segons els autors, van perdre l’oportunitat de “mostrar-se utilitzant màscara, respectant la distància social o proposar mesures d’higiene”.

COMUNICACIÓ INEFICAÇ DAVANT EL DESAFIAMENT SANITARI

Esteban Galán, investigador del Campus de Gandia, assegura que “la novetat d’aquesta investigació radica en el fet que l’anàlisi se centra fonamentalment en l’estudi de la imatge que les figures polítiques van projectar a través de les fotografies i els vídeos que van publicar en els seus comptes personals durant les primeres setmanes de la pandèmia”. El caràcter internacional de la investigació ha facilitat que haja tingut una àmplia cobertura a Regne Unit i ha permés trobar patrons que es repeteixen entre els principals líders dels països europeus més afectats per la primera ona de la pandèmia. “Els resultats d’aquest estudi estan sent de gran utilitat per a continuar aquesta línia d’investigació amb un segon treball en el qual s’analitzarà el paper que els mitjans públics d’Itàlia, França, Espanya i Regne Unit han jugat en la construcció del relat sobre la pandèmia”, afegeixGalán.

Sebastián Sánchez, de la Universitat de València , destaca: “La política comunicativa europea durant els dramàtics primers quaranta dies de la pandèmia obligava a un discurs clar, contundent i coordinat de responsables polítics. Però això no va ocórrer. El flux comunicatiu en Twitter dels líders europeus, responsables dels països més afectats, va resultar ser individualista i ineficaç davant el desafiament sanitari. Aquestes figures polítiques van desaprofitar l’oportunitat per a ‘predicar amb l’exemple’, que és un component fonamental de l’autèntic lideratge”.

MÉS RESULTATS

Els resultats de la investigació mostren que aquestes figures polítiques analitzades a penes van mostrar aspectes del confinament en la seua vida quotidiana. A més, destaquen aspectes com que la longitud dels vídeos del president espanyol era excessiva, i no permetia als seus seguidors entendre fàcilment els temes més importants. Mentrestant, Emmanuel Macron o Boris Johnson no van aparéixer en cap publicació portant màscara.

En aquest article, en el qual participa també Lindsey Drylie Carey, de la Universitat Glasgow Caledonian, es mostren dades de la difusió, els temes, la presència de recomanacions de l’OMS o la posada en escena en les publicacions dels presidents Boris Johnson, Emmanuel Macron, Pedro Sánchez i Giuseppe Conte.

D’altra banda, també s’analitza el cas de Tedros Adhanom, president de l’Organització Mundial de la Salut, que segons el personal investigador va mostrar a vegades “un comportament més propi d’un influencer d’Instagram que del director d’una organització global de salut en una de les pitjors crisis sanitàries en dècades”, per les seues publicacions citant celebritats i participant en discussions amb altres figures polítiques.

El personal investigador d’aquest estudi és conscient de la importància que té per a aquestes figures donar una imatge d’autoritat i lideratge, i que la comunicació multidireccional que ofereixen les xarxes socials pot ser essencial per a guanyar-se la confiança de la ciutadania. Malgrat això, les estratègies de comunicació utilitzades només consisteixen a reproduir missatges i imatges institucionals, que a penes aconsegueixen establir una comunicació eficient amb els ciutadans.

Més informació:

Drylie-Carey, L., Sánchez-Castillo, S., & Galán-Cubillo, E. (2020). European leaders unmasked: Covid-19 communication strategy through Twitter. Profesional De La Información, 29(5). https://doi.org/10.3145/epi.2020.sep.04

Si vols saber més sobre les investigacions d’Esteban Galán, visita el seu blog Comtransmedia.


Neus Montoro Estellés

Tècnica de gestió i promoció d’R+D+I del Campus de Gandia

 < Entrada anterior 
 Entrada següent > 
Facebook
Twitter
YouTube
LinkedIn
Instagram
RSS
Flickr
SlideShare
Dones i ciència Setmana de la Ciència cienciapropera1 BANNER CIENCIA CERCANA_VLC Diari d’un científic a Nova York Producció científica i+d+i_vlc