Un blog de Universitat Politècnica de Valéncia, Campus de Gandia.

Neomasclisme en les xarxes socials

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Les dones tradicionalment s’han vist relegades en diferents àmbits i en l’actualitat aquest fet continua existint. Per això vaig decidir investigar sobre el seu rol.

Amant dels mitjans de comunicació, vaig començar l’any 2014 el grau en Comunicació Audiovisual al Campus de Gandia, tal va ser la seua acollida que vaig decidir continuar estudiant el Màster CALSI. Fent el Màster vaig fer una anàlisi sobre l’estratègia de Social Media d’Ana Carrasco, campiona de SuperSport 300 en 2018, en l’actualitat és una de les majors exponents del motociclisme espanyol, ella ha aconseguit llaurar-se un buit en un esport pràcticament masculí.

Ara m’enfronte al gran repte del Doctorat, comence una nova aventura al costat dels meus directors Ariadna Fernández i Diego Álvarez. He decidit investigar sobre el neomasclisme en les xarxes socials, com Twitter, a través de l’esport femení.

I direu què és això del neomasclisme?  Popularment i com formularia Amparo Rubiales, la política espanyola, consisteix en “una nova ideologia que es va estenent per tenir por a la igualtat equiparant masclisme amb feminisme. Nova manera de sostenir les posicions masclistes de sempre, però amb nous discursos i nous continguts.” És a dir, el masclisme es vesteix de noves formes, menys evidents, més subtils, però el seu objectiu continua sent el mateix, mantenir  els privilegis propis del patriarcat.

Si centrem el focus en les xarxes socials, s’observa com en els últims anys s’han convertit en un espai fàcil per a opinar o exposar un pensament. A Espanya, l’ús de les xarxes socials ronda el 87% en 2020 segons dades de l’informe d’IAB  Spain (associació que representa al sector de la publicitat en els mitjans digitals a Espanya). En aquest context connectat, algunes persones utilitzen aquest ciberespai per a enviar missatges ofensius, amenaçar i insultar. Per això, són molts els delictes que apareixen en les xarxes socials, des d’amenaces, coaccions, assetjaments, discriminacions fins a delictes violents. Tal com arreplega el periòdic Público en 2020, les infraccions assolides entre 2018 i 2019 superen els 900 casos.

L’Estudi Troll Patrol d’Amnistia Internacional en 2018 afirma que una dona rep un tuit abusiu cada 30 segons, dels 14,5 milions de tuits que esmenten  dones, 1,1 milions són abusius. Per tant, sis de cada deu dones entre 15 i 22 anys han patit assetjament a través de les xarxes socials, la qual cosa ha generat que més d’un 20% abandonen les plataformes virtuals (The State of the World’s girls, 2020).

L’informe Ditch the Label (2017) indica que Twitter és un dels espais virtuals on existeixen més quantitats de ciberassetjament. La xarxa social de microblogging, és una de les plataformes on es manifesta grans quantitats d’odi i violència. Twitter és considerada la tercera xarxa social amb el risc més alt de patir violència, darrere de Facebook i Ask.fm.

En l’àmbit esportiu ocorre el mateix, La Cadena Ser va llançar una campanya en 2017 amb l’etiqueta #SinRespetoNoHayJuego per a conscienciar en la lluita contra els insults en les xarxes socials, ja que s’estima que una de cada tres persones que comenten partits de futbol acaben insultant.

Ací arribem al fons de la meua investigació, la dona sempre ha estat infravalorada en l’esport, independentment de l’aspecte físic; totes elles solen tenir menor representació en els mitjans, menor patrocini… fets que contrasten amb l’esport masculí. Però, no és una tendència actual, sinó que ve des de lluny, les dones han hagut de lluitar per fer-se un buit en el panorama esportiu, una pràctica entesa com una cosa exclusiva dels homes, situant les dones en una condició d’exclusió o d’absoluta inferioritat.

Són molts els estereotips que influencien la societat, reflecteixen els rols que tenen assignats homes i dones i això s’extrapola a les xarxes socials, denigrant  la dona esportista, incomodant-la i fins i tot infravalorant-la.

Els haters, són haters, però realment el pes que tenen davant de la comunitat d’una dona esportista són una cosa minúscula, insignificant, però per això caldrà defensar sempre el respecte i la integritat d’una persona, primer de res.


Judit Férez Bautista

Doctoranda de la Universitat Politècnica de València

 < Entrada anterior 
 Entrada següent > 
Facebook
Twitter
YouTube
LinkedIn
Instagram
RSS
Flickr
SlideShare
Dones i ciència Setmana de la Ciència cienciapropera1 BANNER CIENCIA CERCANA_VLC Diari d’un científic a Nova York Producció científica i+d+i_vlc