Un blog de Universitat Politècnica de Valéncia, Campus de Gandia.

‘Mantenir els ecosistemes dunars és una garantia per tal que continuem tenint platges’

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Passejos marítims arrasats, danys materials en edificis i infraestructures… el balanç del cost econòmic del pas de la borrasca Gloria ascendeix a desenes de milions d’euros. Quines són les causes d’aquests efectes tan devastadors? I què podem fer per a prevenir-los?

Vídeo d’À Punt Notícies

Des de l’Institut d’Investigació per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València i des del Màster en Avaluació i Seguiment Ambiental d’Ecosistemes Marins i Costaners de la UPV (MEMIC), s’ocupen d’aquests problemes que tenen entre les seues causes l’actuació de l’ésser humà en la zona costanera.

Segons Miguel Rodilla, investigador de la UPV i professor del màster, les zones costaneres revesteixen una importància estratègica, perquè ens proporcionen importants recursos i serveis; no obstant això les activitats desenvolupades sobre aquests entorns poden causar impactes ambientals no desitjats. Per això, afirma, ‘és necessari gestionar eficientment i garantir la sostenibilitat ambiental, així com també la competitivitat de les activitats econòmiques que es nodreixen d’aquest entorn’.

Sobre els efectes desastrosos la borrasca Gloria, Miguel Rodilla assenyala un cúmul de causes. Referent a això, l’investigador ha realitzat recentment dues entrevistes, que es poden escoltar ací:.

Entrevista en Radio Gandia – ‘Els temporals com Gloria “seran cada vegada més freqüents i amb característiques més extremes”

Entrevista en Radio Valencia – ‘Necessitem una nova línia de costa’

D’una banda, segons Rodilla, la línia de la costa Mediterrània es troba en regressió per falta d’aportació de sediments que realitzaven els rius. ‘Hem reduït el cabal d’aigua  dels rius, per a aprofitar-la per a altres usos i també per a impedir inundacions. Això ha causat una disminució de l’aportació de sediments i per tant la regressió de la costa’.

A més, apunta l’investigador, ens enfrontem a l’efecte del canvi climàtic. ‘Cada vegada tindrem temporals més freqüents i més extrems i una elevació del nivell del mar’, apunta Miguel Rodilla citant les conclusions del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de l’ONU (IPCC) per a la conca Mediterrània. Segons el científic, això provocarà una reculada de les platges i un sofriment freqüent de les infraestructures construïdes per l’ésser humà en la costa. Davant d’aquesta situació, l’investigador proposa un debat social sobre quin camí es vol adoptar. Segons Rodilla, les opcions a mitjà termini que es manegen són diverses; d’una banda, la construcció d’estructures sòlides, com esculleres, que protegisquen de l’onatge.  Aquesta solució, explica, pot tenir com a conseqüència la desaparició de les platges tal com les coneixem: ‘hauríem d’inventar una altra forma d’oci en el mar’. D’altra banda, afirma, són cares, impliquen manteniment i no són totalment eficaces.

Una altra opció consistiria a potenciar  els sistemes defensius naturals de les costes, com les dunes o les prades de posidònia. ‘Per exemple, en Les Marines de Dénia existia una prada de posidònia oceànica que actuava de barrera natural davant l’erosió de la platja, a més de ser una font de biodiversitat marina. Ara l’escull barrera de posidònia de les Marines ha desaparegut i les conseqüències han sigut modificacions a la platja i afeccions a les infraestructures i habitatges amb cada temporal. Lamentablement el creixement de posidònia és tan lent, que tornar a tenir una prada com la perduda tardaria entre centenars i milers d’anys’, explica.

Quant a les dunes, l’investigador afirma que constitueixen una reserva natural d’arena i sediments per a les platges i frenen els efectes dels temporals. Per això, segons l’investigador, ‘mantenir i restaurar els ecosistemes dunars ens garanteix que continuarem tenint platges’.

Miguel Rodilla afirma que la situació a la qual ens enfrontem és greu però no irreversible: ‘el que no podem fer és continuar en dinàmica sense reflexionar sobre cap a on anem i cap a on volem anar’.

En aquests enllaços poden trobar-se materials generats des del Campus de Gandia sobre la gestió de les zones costaneres i els efectes del canvi climàtic, com l’entrevista que realitzàrem a Miguel Rodilla en 2016 (a partir del minut 7’10’’), en el primer programa de ràdio  ‘Ciència propera’.

També aquest vídeo de 2017  realitzat amb motiu d’un altre temporal que va afectar greument les platges al sud de Gandia, gravat per estudiants de Comunicació Audiovisual de la UPV i protagonitzat i realització del guió per Ferran  Llario, titulat en Ciències Ambientals i el Màster en Avaluació i Seguiment Ambiental d’Ecosistemes marins i Costaners.

Foto de portada: Entre olas de Vicente de Miguel

 < Entrada anterior 
 Entrada següent > 
Facebook
Twitter
YouTube
LinkedIn
Instagram
RSS
Flickr
SlideShare
Dones i ciència Setmana de la Ciència cienciapropera1 BANNER CIENCIA CERCANA_VLC Diari d’un científic a Nova York Producció científica i+d+i_vlc