Un blog de Universitat Politècnica de Valéncia, Campus de Gandia.

Un senzill canvi del disseny de l’emissari submarí reduiria la contaminació per aigües residuals a les platges de Gandia

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Permetre l’adequada dilució dels contaminants, facilitant l’autodepuració en el medi aquàtic marí i evitant efectes nocius en el medi ambient i en la salut humana. Aquest és l’objectiu principal dels emissaris submarins presents en la costa valenciana, entre ells l’emissari de Gandia; per aquest conducte s’aboquen al mar les aigües residuals d’ús urbà després de ser tractades. En l’actualitat, segons un estudi del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV), el funcionament de l’emissari de Gandia no compleix amb les recomanacions de la legislació vigent per a la salubritat de les aigües. Per a complir adequadament amb la seua comesa, seria crucial un disseny adequat i una millora del seu manteniment.

Carlos Barciela, estudiant del Màster en Avaluació i Seguiment Ambiental d’Ecosistemes Marins i Costaners del Campus de Gandia ha desenvolupat un model a escala de l’últim tram de l’emissari submarí, com a Treball Final de Màster. Segons la seua investigació, dirigida pel catedràtic de física de la UPV, Víctor Sánchez, l’emissari podria funcionar dins dels límits legals amb un senzill canvi: un disseny del difusor (tram final de l’emissari) en el qual el tub tinguera un diàmetre decreixent en lloc d’un diàmetre constant, que és el que presenta actualment.

Víctor Sánchez i Carlos Barciela

‘L’emissari té més de 30 anys i el seu funcionament actual no compliria amb les recomanacions de la legislació vigent per a la salubritat de les aigües; el disseny i manteniment necessiten millores’, afirma Barciela. ‘La llei recomana una velocitat mínima del flux dins de l’emissari i una velocitat mínima per a cada difusor en la seua sortida al mar; com el diàmetre actual de l’emissor és constant, aquestes condicions no es compleixen; això fa que siga fàcil que es produïsquen avaries i l’aigua no s’aboque al mar de forma eficient, per la qual cosa els contaminants no es dilueixen bé’.

Per al càlcul de les característiques adequades del difusor de l’emissari s’han utilitzat models matemàtics i físics que consideren aspectes com les densitats de l’aigua o els corrents marins.

TRENCAMENT DE L’EMISSARI

A més dels defectes de disseny i manteniment detectats, l’estat actual de l’emissari de Gandia ha empitjorat recentment per un trencament, que ha pogut constatar Miguel Rodilla, investigador i professor del Màster en Avaluació d’Ecosistemes Marins i Costaners i del Grau en Ciències Ambientals. ‘Ara mateix l’emissari està abocant 1 km abans del que hauria de fer-ho, amb la qual cosa s’augmenta la probabilitat de problemes de contaminació a les platges pròximes, com les dels Marenys de Rafalcaid o Daimús’, explica Rodilla.

PRESÈNCIA DE COLIFORMES I REPERCUSSIONS EN LA SALUT HUMANA I EN LA PESCA

Davant el tancament de platges per presència de coliformes, bacteris principalment d’origen fecal, Miguel Rodilla afirma que la seua presència és un indicador de la contaminació de l’aigua. ‘Si se superen determinats nivells de coliformes en l’aigua de mar tenim garantit que hi ha hagut aportacions d’aigües residuals i per tant de contaminants químics i biològics. Aquests contaminants danyen l’ecosistema i als organismes, desapareixen les prades de fanerògames marines, disminueix la pesca i degradem el mar. El tancament d’una platja per presència de coliformes és sol la punta de l’iceberg d’un problema més greu i persistent’, puntualitza el científic.

Com a exemple, l’investigador i estudiant del Campus, Carlos Barciela, explica que aquesta contaminació repercuteix negativament en el creixement de la fanerògama Cydomocea nodosa, hàbitat comú per a la reproducció de les sépies. ‘Si hi ha excés de contaminació per nutrients que provoquen falta de llum, es perd aquest punt de biodiversitat i no hi ha captures de sépia’. Barciela afirma que això és pel fet que part de l’aigua de l’emissari, fosca, no es mescla, i es posiciona en la superfície, actuant literalment com un para-sol.

TANCAMENT DE PLATGES I CLORACIÓ DE L’AIGUA

Davant el freqüent tancament de les platges aquest estiu a la Comunitat Valenciana per l’alta presència de coliformes, els investigadors afirmen que la causa més habitual és l’augment de la població en la costa a l’estiu. ‘Les depuradores tenen capacitat per a tractar les aigües residuals que genera la població durant tot l’any, però en les costes valencianes aquesta població es multiplica a l’estiu i se sobrepassa la capacitat de depuració. Una pràctica que es dona a vegades consisteix a clorar l’aigua abans de vessar-la; així s’eliminen tots els bacteris, però es genera un altre problema de contaminació que no tenen en compte les anàlisis que es realitzen per a obrir les platges: apareixen organoclorats, compostos nocius per a la salut humana, fins i tot cancerígens i perjudicials per al medi ambient’, expliquen els científics.

TRACTAMENTS TERCIARIS PER A SOLUCIONAR EL PROBLEMA

Per a solucionar aquests problemes, els científics apunten que és necessari millorar les depuradores existents, incorporant tractaments terciaris que eliminen més contaminants i desinfecten l’aigua residual. A més, segons Miguel Rodilla, cal cercar solucions que permeten tractar els pics d’aigua residual generades en zones turístiques durant l’estiu i finalment planificar la renovació d’infraestructures obsoletes com l’emissari de Gandia. ‘La millor inversió que podem fer en l’escenari de canvi climàtic és garantir que podem donar-li a l’aigua més d’un ús. No solament es tracta de no contaminar sinó d’aprofitar al màxim un recurs valuós i escàs com l’aigua’, explica Rodilla.

 < Entrada anterior 
Facebook
Twitter
YouTube
LinkedIn
Instagram
RSS
Flickr
SlideShare
Dones i ciència Setmana de la Ciència banner-catedra-ivio-upv_-vlc cienciapropera1 BANNER CIENCIA CERCANA_VLC Diari d’un científic a Nova York Producció científica i+d+i_vlc