Ja estant en l’institut vaig tenir inquietuds relacionades amb la ciència, i potser per això la meua formació es va dirigir més cap a aqueixa branca, i al final vaig acabar en el grau de Ciències Ambientals del Campus de Gandia. Va ser un autèntic colp de realitat estudiar aquesta carrera perquè em vaig adonar de dues coses: la primera, que el canvi climàtic és una realitat que podem apreciar en el nostre dia a dia; la segona, i més preocupant, que falta molta conscienciació en la població, la qual cosa agreuja la primera premissa.
Va ser al Campus de Gandia on em va arribar la primera oportunitat d’investigar, en forma de Treball Final de Grau, per a treballar en alguna cosa que pot ser útil per al medi ambient. Va ser de la mà d’una de les professores de biologia, Claudia Pallotti, que em va mostrar un projecte molt interessant amb lleguminoses. Aquesta família de plantes té un gran valor en diferents àmbits, però a més són capaços de fixar el nitrogen en el sòl, i millorar així les seues propietats edàfiques. A més, aquest compost dóna origen a l’ozó troposfèric, que és perjudicial per a la salut humana i és un gas d’efecte d’hivernacle.
Nodulació observada en lleguminoses (esquerra) i bacteris oposats en els nòduls.
Així doncs, aqueixa línia d’investigació ens va portar a desenvolupar un mètode d’aïllament dels bacteris del sòl que, entrant en simbiosi amb les lleguminoses, fan nòduls en les arrels i promouen la fixació d’aquest gas en el sòl.
No obstant això, quan vaig acabar la investigació, i gràcies a altres investigadores que em van acollir durant el meu projecte, vaig voler anar més enllà. Així vaig acabar fent el màster de Biotecnologia Molecular i Cel·lular de Plantes, oferit per la UPV en associació amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), en l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP). Allí es porta la ciència com a forma de vida, i els projectes que es duen a terme són autèntiques obres d’enginyeria molecular.
En el meu cas, i sent conseqüent amb la meua formació ambiental, vaig decidir centrar-me en la resistència de les plantes al canvi climàtic. Per això, estudiem els gens relacionats amb el creixement de les tiges, i que estan involucrats en un conjunt de proteïnes la síntesi de les quals es veu afectada en funció de diversos aspectes, com les condicions ambientals de la planta. Així doncs, es van poder generar unes línies de plantes mutants que van donar com a resultat un fenotip interessant, perquè eren plantes que creixien malgrat estar sotmeses a estressos ambientals. Això va ser una troballa interessant ja que les plantes tendeixen a detenir el creixement, en favor de la defensa, quan hi ha condicions adverses.
Experiments inicials per a caracterització.
Però la investigació no va quedar ací, ja que vaig generar el que es denomina “línia testimoni”, que va ajudar a veure en quines regions s’expressava el nostre gen candidat, mitjançant tècniques de microscòpia.
Aquestes troballes són molt importants, ja que, malgrat haver portat els estudis en plantes model (Arabidopsis thaliana), obri la porta a futures investigacions amb plantes d’interès agronòmic. És a dir, es podrien aconseguir plantes que resistiren períodes de sequera, problema que el nostre territori pateix amb bastant freqüència i que, per desgràcia, es veurà incrementat a causa de les noves condicions que ens està portant el canvi climàtic.
Expressió del gen candidat en blau.
En l’actualitat, tots dos projectes continuen el seu curs en institucions prestigioses a nivell comunitari i nacional; i jo espere poder continuar aportant el meu granet d’arena i doctorar-me en alguna disciplina relacionada amb la biologia i el medi ambient.
Investigadora de la UPV
