Un blog de Universitat Politècnica de Valéncia, Campus de Gandia.
compostaje reciclado Muro de Alcoy

El compostatge comunitari com a eina de sostenibilitat en municipis xicotets

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

La matèria orgànica representa, segons el Pla Estatal Marc de Gestió de Residus 2016-2022 (PEMAR), el 47% de la bossa de fem tot un, és a dir, de la fracció de la resta. Així, a més de ser la fracció amb més pes específic dins de la bossa de fem, és la fracció que, per la seua naturalesa, obliga a tenir freqüències de recollida altes, per a evitar possibles molèsties per olors.

D’altra banda, la legislació promou la implantació de sistemes de recollida separada de bioresidus per a destinar-los a compostatge domèstic o comunitari en aquells llocs on siga fàcilment practicable, com són les zones rurals, on es localitzen els municipis més xicotets.

Jorge Blanco

En aquest sentit, com a exemple, a la província d’Alacant hi ha 52 municipis amb menys de 1.000 habitants. La majoria d’ells es concentren en zones de muntanya. Per raons d’economia d’escala, és fàcil entendre que realitzar la recollida de residus en aquests municipis és més costós que fer-ho en una gran ciutat, pel fet que, per a omplir un camió recol·lector, aquest ha de recórrer molts quilòmetres per carreteres de muntanya per a arreplegar els residus dels ciutadans de diversos d’aquests municipis xicotets, i després transportar-los a les plantes de tractament. I a més amb freqüències de 4, 5 o fins i tot 6 dies a la setmana.

La legislació en matèria de gestió de residus imposa una sèrie d’obligacions a les entitats locals respecte a la recollida i gestió dels residus domèstics que generen. Així, el PEMAR, estableix que per a l’any 2020, almenys el 50% en pes del conjunt dels residus domèstics han de destinar-se a la preparació per a la reutilització i el reciclatge, destacant que per a la fracció de bioresidus, la matèria orgànica, el percentatge individual també és del 50%. Així mateix, respecte als bioresidus, les entitats locals també estan obligades a implantar-ne la recollida selectiva, per a destinar-los a tractament específic, de manera que els municipis de més de 5.000 habitants la implanten abans del 31 de desembre de 2020 i els de menys de 5.000 habitants abans del 31 de desembre de 2023.

Amb aquestes premisses, el compostatge comunitari es converteix en una eina de sostenibilitat molt útil per als ajuntaments xicotets. Suposarem que s’implanta el compostatge comunitari en aquests 52 municipis, i que tota la matèria orgànica s’aconsegueix gestionar en el propi municipi fent compost. D’una banda , deixem d’enviar a les plantes de tractament el 47% dels residus, i per tant reduïm la factura del cost de tractament. I, d’altra banda, com els residus que fan olor ja no estan en el contenidor de la fracció de la resta, es pot reduir la freqüència de recollida d’aquesta fracció i abaratir els costos del servei. A més, de forma paral·lela, s’augmenta la quantitat i es millora la qualitat en la recollida selectiva d’envasos, paper i cartó i vidre, la qual cosa suposa un major ingrés per als municipis.

Per experiència els rendiments del compostatge comunitari són fantàstics, ja que, de 100 kg de residus orgànics depositats, s’aconsegueixen 25 kg de compost i unes pèrdues de procés del 65% (evaporació d’aigua i degradació de la matèria orgànica). El 10% restant és estructurant que per grandària recirculem en un nou lot. Cal pensar que un 80% de la matèria orgànica és aigua, i aquesta s’evapora durant el compostatge, on s’aconsegueixen temperatures de fins a 70 °C que higienitzen el compost, eliminant patògens i llavors.

Compostera de Planes

Compostera de Planes

Però els avantatges no són només econòmics. També hi ha avantatges ambientals i socials. En reduir la freqüència de recollida, reduïm la freqüència de camions per aquestes carreteres de muntanya, millorant la seguretat vial dels veïns d’aquests pobles. Menys quilòmetres implica un menor consum de combustibles i per tant  menys emissions de gasos contaminants. També, en el procés de compostatge és necessari utilitzar el que es denomina material estructurant, que són restes de poda triturats i que han de mesclar-se amb els residus orgànics per a produir el compost, que una vegada fet es podrà utilitzar bé pels mateixos veïns o bé per l’ajuntament als jardins municipals.  Economia circular 100%.

Al mateix temps, els centres de compostatge requereixen d’una persona responsable, amb coneixements en la matèria, que s’encarregue de supervisar-ne el funcionament i que el procés de compostatge es faça correctament. Aquesta persona pot perfectament supervisar entre 6 i 8 centres de compostatge, depenent de les distàncies, la qual cosa suposa la generació de llocs de treball qualificats. Això pot ser una ajuda a la despoblació que pateixen aquests municipis, ja que es generarà ocupació de qualitat per a gent jove formada.

I perquè el sistema funcione correctament és necessària una implicació total per part de les corporacions locals, que han de creure-s’ho, i han de fomentar la correcta gestió dels residus entre els veïns, facilitant poals domèstics marrons per a la matèria orgànica, bosses compostables, organitzant jornades i xarrades explicatives, resolent dubtes i problemes. És important que la gent sàpia quins residus han de depositar-se en el poal marró de matèria orgànica, que no tinguen dubtes, perquè no hi haja residus impropis que perjudiquen el procés.

A la vista de l’exposat en l’article, espere haver convençut de les bondats del compostatge comunitari per a xicotetes poblacions o comunitats de veïns. És un sistema que permet aprofitar els residus com a recursos, i produir un compost de bona qualitat, sense més cost que la bona voluntat dels veïns i la generació d’algun lloc de treball.


Jorge Blanco Coll

Tècnic Superior Especialista en Residus. Diputació d’Alacant. Llicenciado en Ciències Ambientals del Campus de Gandia de la UPV

 < Entrada anterior 
 Entrada següent > 
Facebook
Twitter
YouTube
LinkedIn
Instagram
RSS
Flickr
SlideShare
Dones i ciència Setmana de la Ciència banner-catedra-ivio-upv_-vlc cienciapropera1 BANNER CIENCIA CERCANA_VLC Diari d’un científic a Nova York Producció científica i+d+i_vlc