Recuperar un patrimoni oblidat i crear un projecte que permeta millorar-ne la seua situació i preservar-lo per a futures generacions, al temps que es crea una ruta turística que diversifique l’oferta de la Safor. Aquests són els objectius del Treball Final de Grau ‘Proposta de desenvolupament i posada en valor del ramal de la Via Augusta a les localitats d’Oliva, Piles, Miramar, Guardamar i Daimús en la comarca de la Safor’, realitzat per Francesc Romà Torres Bataller, titulat en Turisme per la Universitat Politècnica de València (Campus de Gandia) sota la direcció del professor de la UPV Pau Pérez. El treball va obtindre una qualificació d’Excel•lent Cum Laude.
Francesc Romà Torres Bataller i Pau Pérez
La proposta comprèn des de la localitat d’Oliva fins a la desembocadura del riu Serpis i promou un turisme cultural i recreatiu sostenible. El treball descriu els recursos culturals i paisatgístics del patrimoni existent, dissenya la ruta i posa en valor un camí que ha estat utilitzat des del segle I, al seu pas per les localitats de Piles, Miramar, Guardamar i Daimús.
‘‘Aquesta idea de treball va nàixer amb l’ajuda de mon pare, Roman Torres Climent, per l’amor i la infinitat de vivències que acumula al voltant d’aquest camí i que coincideix amb el desconeixement general del seu valor, més enllà del paper que fa com a camí secundari d’accés a horts i marenys per als habitants dels pobles que el comparteixen. M’agradaria que amb aquest treball, els agents locals de la zona d’estudi treballaren conjuntament en matèria turística ja que no acostumen a fer-ho, tot i compartir la mateixa platja i marjal’, afirma Francesc Romà Torres.
Per a desenvolupar el projecte, els seues creadors han treballat sota el paradigma de cooperació dels pobles implicats, ja que tots ells disposen d’elements geològics comuns com són ullals d’aigua, arquitectura civil, flora singular, fauna autòctona i paisatges únics.
Per a interpretar la viabilitat de la ruta s’han fet entrevistes de resposta oberta als polítics dels pobles i amb personal tècnic de turisme. ‘Hem fet treball de camp per a analitzar el recorregut i veure les interseccions, distàncies per a situar els senyals, punts d’interès per a col•locar plafons interpretatius, temps del recorregut. A més a més, s’han inspeccionat els recursos turístics atractius per on passa la ruta i s’han realitzat propostes de millora.
Segons el titulat en Turisme, es tracta d’un producte perfectament aplicable i, afirma, un cop realitzades les entrevistes amb els agents locals encarregats, existeix una predisposició a actuar de forma conjunta si el producte pot afavorir econòmicament els pobles.
DESESTACIONALIZACIÓ DEL TURISME
Segons Francesc Romà Torres, les localitats d’Oliva, Piles, Miramar, Guardamar i Daimús són destinacions turístiques madures de sol i platja que s’enfronten a reptes importants per a desestacionalitzar la demanda, generalment dels mesos d’estiu i vacances escolars’, explica l’expert.
Per altra banda, existeixen indicis positius que les actuacions de desestacionalitat de lademanda funcionen. ‘Des de 2012 la mitjana d’ocupació hotelera entre els mesos de març i octubre ha pujat de forma constant un 12% fins a 2017, segons les dades de l’INE. Aquestes dades avalen l’aposta de fer una oferta cultural, gastronòmica i familiar que es pot consumir els 365 dies; s’ha de reconèixer també el treball de la iniciativa privada, que manté oberts els negocis turístics durant dotze mesos i confirma que aquells que assumeixen continuar durant tot l’any estan veient premiat l’esforç’, afirma l’expert en Turisme.
Tanmateix, als quatre pobles per on discorre el camí de la Via Augusta, Daimús, Guardamar, Miramar i Piles, compresos en mig de les dues ciutats de la mitat sud de la Safor, Gandia i Oliva, els productes turístics que s’ofereixen són encara més estacionals i limitats al bon temps i període estival, explica Francesc Romà Torres.
CARACTERÍSTIQUES DEL PRODUCTE
El producte dissenyat, anomenat ‘Ramal de la Via Augusta’ per la importància i constància d’activitat comercial ja des d’època romana, comprèn sis fonts naturals (ullals), en un recorregut que ocupa 7,5 kilòmetres. També circula per una falla geològica que permet veure el paisatge de marjal de forma privilegiada i gaudir de les canals i de la flora única de l’entorn.
La ruta inclou trapigs, si bé, explica Francesc, en els pobles de Miramar, Guardamar i Daimús sols es conserven les estructures arquitectòniques externes, que caldria senyalitzar amb plafons explicatius per tal de donar a conèixer el paper tan important que van tindre als seglesXV-XVI per a la elaboració del sucre, fet que va contribuir a l’explosió cultural d’aquesta època a la comarca. La ruta permet la visita de cases, carrers i alqueries d’èpoques ‘que cal preservar i redescobrir’, explica Francesc.
El producte proposa com a visites complementaries la visita a la torre de Piles i la ruta en bicicleta de Joan Pellicer i Bataller ‘que són traçats perpendiculars a la nostra ruta amb un alt interès cultural i floral’, puntualitza l’expert.
Els perfils més significatius de la demanda, segons el turismòleg, serien el cultural i l’escolar, ‘el primer perquè és un apassionat per la cultura i la informació històrica en general i el segon perquè ‘crec que es poden oferir activitats educatives que busquen redescobrir els recursos presents i passats’, afirma l’expert. També el cicloturisme, ja que la ruta permet perfectament gaudir de les visites i l’entorn enbicicleta.
Tècnica de comunicació i màrqueting del Campus de Gandia.
