Un blog de Universitat Politècnica de Valéncia, Campus de Gandia.

Noves relacions biomètriques permeten una millor estimació del pes de la tonyina roja

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Investigadors de la Universitat Politècnica de València i l’Institut Espanyol d’Oceanografia han presentat un estudi en el qual es determina el pes de la tonyina roja a partir de la seua longitud, altura i amplària màxima. L’aplicació d’aquest estudi en el sector contribuiria a la millora dels controls per a la a la recuperació d’aquesta espècie, molt valorada a tot el món, especialment en països com Japó.

“La seua aplicació directa en les plantes de greixatge de tonyina roja permetria un major control del procés per part dels productors i faria més eficient i ecològicament sostenible el greixatge de la tonyina roja en captivitat”, apunta Vicente Puig, investigador de l’Institut per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres del Campus de Gandia de la UPV. Aquest treball ha sigut publicat en la revista PLOS ONE.

Vicente Puig

Actualment, les tonyines són capturades en alta mar i introduïts en gàbies de transport, que són remolcades fins a zones costaneres en les quals estan instal·lades les gàbies d’engreixament. Allí es realitza la transferència de tonyines d’unes gàbies a unes altres. Durant les transferències un operari amb un programari bàsic i de manera manual mesura la longitud d’almenys el 20 % de les tonyines transferides. El pes mitjà de les tonyines transferides es determina fent ús de relacions biomètriques que solament tenen en compte la longitud mitjana dels peixos i el nombre exacte dels peixos capturats, la qual cosa pot provocar mesures errònies, produint-se sobreestimacions o subestimacions en moltes ocasions.

“El que es fa actualment és mesurar la longitud d’un 20% de les tonyines capturades i fer una estimació de la captura total. Si es capturen 1000 tonyines, es mesuren 200 i es trau la mitjana de longitud i pes. Òbviament, no tots els exemplars són iguals; un pot mesurar X i el seu pes ser diferent a un altre exemplar de la mateixa longitud.  Per tant, es tracta d’una estimació que pot diferir bastant de la captura real. Les relacions oposades en el nostre estudi ajudaran a minimitzar aquests errors”, explica Vicente Puig, investigador de l’Institut per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres del campus de Gandia de la UPV.

L’estudi presentat ara per aquests investigadors s’emmarca dins del projecte Acustuna i complementa el que ja van desenvolupar l’any passat, dins del projecte Biacop, que combinava tècniques de mesurament acústic i de visió estereoscòpica per al comptatge.

En l’estudi es presenten una sèrie d’equacions, desenvolupades pels investigadors de la UPV a partir de mesures reals després de l’extracció d’exemplars engreixats en gàbies. Aplicant aquestes equacions, l’estimació de les captures i el control del greixatge per part dels productors és molt més precís.

“Amb el sistema desenvolupat en Biacop, a més de la longitud, podem mesurar també l’amplària de les tonyines. Les relacions biomètriques presentades en aquest treball permetran estimar a més el pes de la tonyina d’una manera més exacta. Amb ajuda d’equacions predictives del pes a partir de les dimensions lineals de la tonyina, els marges d’error en l’estimació de la biomassa capturada es redueixen significativament. El nostre objectiu és oferir un sistema que contribuïsca a la conservació de l’espècie, coneixent millor l’estat de les pesqueres; que els pescadors puguen pescar, es conega millor el que es pesca, i que les restriccions imposades per a impedir la sobreexplotació dels recursos tinguen com a fruit la sostenibilitat de l’espècie”, explica Vicente Puig.


Luis Zurano

Unitat de comunicació científica UPV

Foto portada: Laika ac

 < Entrada anterior 
 Entrada següent > 
Facebook
Twitter
YouTube
LinkedIn
Instagram
RSS
Flickr
SlideShare
Dones i ciència Setmana de la Ciència banner-catedra-ivio-upv_-vlc cienciapropera1 BANNER CIENCIA CERCANA_VLC Diari d’un científic a Nova York Producció científica i+d+i_vlc