Un blog de Universitat Politècnica de Valéncia, Campus de Gandia.

Els exemplars de caravel•la portuguesa presents en el Mediterrani aniran morint segons avance l’estiu

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

L’aparició d’exemplars de caravel·la portuguesa en la costa valenciana ha generat alarma. Hem demanat a Ainara Ballesteros, investigadora en un centre de referència, l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) que ens resolguera els dubtes. Ainara Ballesteros va estudiar el Màster en Avaluació i Seguiment Ambiental en Ecosistemes Marins i Costaners de la UPV.


Ainara BallesterosEncara que la caravel·la portuguesa (Physalia physalis), tinga aparença de medusa, en realitat no ho és. El que s’observa habitualment no és un organisme individual, sinó una colònia d’individus pertanyents a l’ordre Siphonophora (filo Cnidaria) especialitzats en diferents funcions. La part flotant en forma de vela (pneumatòfor) s’encarrega del desplaçament en ser impulsada pels vents, mentre que la part submergida de la colònia està formada per tentacles de colors blavosos que poden aconseguir uns 20 metres de longitud. Aquestes estructures estan especialitzades en funcions tals com digestió (gastrozooides), reproducció (gonozooides) i captura de preses i defensa (dactilozooides), aquesta última a través de l’activació de les cèl·lules urticants distintives del tall Cnidària, denominades cnidocists.

Aquesta espècie és originària de l’oceà Atlàntic, per la qual cosa la seua presència en el mar Mediterrani depèn de les condicions meteorològiques (vents, corrents, etc.) que fan que alguns individus puguen entrar per l’Estret de Gibraltar. La caravel·la portuguesa no sobreviu a aigües amb temperatures molt elevades, per la qual cosa amb l’arribada de l’estiu, els exemplars presents en la Mediterrània moriran.

La picada de la caravel·la portuguesa no és mortal. El que sí que és cert és que existeixen grups de risc formats per persones al·lèrgiques a la toxina, persones amb cardiopaties i/o persones majors o infants, en les quals la seua picada pot generar certes complicacions que posen en risc la seua salut. De forma general, la picada de la caravel·la portuguesa no produeix la mort, però en la zona de contacte es generen unes distintives pàpules ovales blanques amb un marge vermellós que van acompanyades d’un dolor intens.

En cas de picada, es recomana primerament retirar els tentacles o fragments sense fregar utilitzant per exemple, qualsevol targeta plàstica que puguem tindre a mà o pinces. Seguidament, llavar la zona amb abundant aigua de mar (mai amb vinagre, ni aigua dolça) i a continuació aplicar “hot packs” o submergir la zona afectada en aigua calenta durant un període de temps de 15 minuts. Finalment, si el dolor persisteix, es recomana consultar al metge o professionals de la salut.

Per a qualsevol dubte o consulta, des de l’ICM-CSIC comptem amb l’aplicació mòbil iMedJelly, on s’arreplega informació sobre les principals espècies de meduses de les costes espanyoles del mar Mediterrani i  els protocols d’actuació de primers auxilis davant de les picades. A més, oferim contacte directe entre els banyistes i els experts en dermatologia i toxicologia de l’Hospital Clínic de Barcelona per a dur a terme un seguiment personalitzat de les picades de forma presencial o telemàtica.


Ainara Ballesteros

Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC)

 < Entrada anterior 
Facebook
Twitter
YouTube
LinkedIn
Instagram
RSS
Flickr
SlideShare
Dones i ciència Setmana de la Ciència banner-catedra-ivio-upv_-vlc cienciapropera1 BANNER CIENCIA CERCANA_VLC Diari d’un científic a Nova York Producció científica i+d+i_vlc