Un equip d’investigadors entre els quals hi ha membres del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València i la Universidad de Castilla-la Mancha ha desenvolupat un nou programari que millora la caracterització d’arítmies cardíaques. La seua incorporació als equips clínics d’electrofisiologia cardíaca actuals permetria obtenir un senyal més nítid, definit i sense distorsions de tot tipus d’arítmies, fonamentalment de fibril·lació auricular, la més comuna en l’actualitat.
D’aquesta manera, la implantació d’aquest programari millorat podria oferir al cardiòleg informació desconeguda fins al moment, cosa que redundaria en una millora de la pràctica clínica i, en últim terme, del tractament de l’arítmia. L’estudi ha sigut publicat en la revista Annals of Biomedical Engineering
“Permetre obtenir senyals més realistes i fidedignes possibilita que qualsevol altre mètode per a l’avaluació de l’estat arítmic del pacient que prenga com a base aquests senyals, puga afinar molt més i, en conseqüència, obtenir informació completament personalitzada de l’estat de l’arítmia i de les possibles estratègies terapèutiques que poden adoptar-se”, apunta José Joaquín Rieta, investigador del Campus de Gandia, participant en el desenvolupament i coordinador del grup Biosignals & Minimally Invasive Technologies.
En el seu treball, els investigadors van realitzar un estudi en què van demostrar com els sistemes actuals d’electrofisiologia cardíaca realitzen un tractament del senyal que pot alterar substancialment la morfologia dels registres obtinguts.
“El problema resideix que les tècniques de filtrat que utilitzen poden ser inadequades, per la qual cosa si aquests registres són emprats posteriorment com a base per a la caracterització electrofisiològica del pacient, açò pot produir errors significatius en l’estimació de paràmetres essencials sobre el seu estat arítmic”, explica Rieta.
El programari desenvolupat pels investigadors de la UPV i la UCLM evita aquests errors. De fet, permet reduir fins a en un 40% la distorsió introduïda pels sistemes convencionals d’adquisició electrofisiològica.
“El mètode que hem desenvolupat facilitarà la realització d’anàlisis més precises de l’arítmia, fet que redundarà en una millor caracterització de la seua dinàmica complexa i, en últim terme, en un millor tractament posterior. Es tracta d’un pas més cap a l’avaluació i atenció personalitzada de l’estat de l’arítmia de cada pacient”, conclou José Joaquín Rieta.
SOBRE LA FIBRIL·LACIÓ AURICULAR
Actualment, s’estima que al voltant de 6 milions d’europeus i 700.000 espanyols pateixen Fibril·lació Auricular i s’estima que la seua prevalença es duplicarà en els pròxims 50 anys per l’envelliment de la població. El risc actual de patir fibril·lació auricular per a una persona major de 40 anys al llarg de la seua vida és del 25%.
A més, el maneig de pacients amb fibril·lació auricular suposa més del 15% de la despesa sanitària en malalties cardiovasculars. Per això, la fibril·lació auricular s’està convertint en un repte social, mèdic i de salut pública i es considera una malaltia d’atenció prioritària en els sistemes sanitaris del món desenvolupat.
Font: Luis Zurano, unitat de comunicació científica de la Universitat Politècnica de València
Pots seguir-lo en Twitter @nadrazy | Blog Comunicació científica UPV
