Alguns us preguntareu per què celebrem el dia mundial dels rius?, no estan els nostres rius quasi morts? Doncs ací està la notícia: el Serpis està viu. Aquest és un recent descobriment, en comprovar com està el riu després de les crescudes ocorregudes en els últims mesos.
Fa uns dies, acompanyat d’un grup d’entusiastes estudiants del Grau en Ciències Ambientals que la UPV imparteix a Gandia, realitzàrem una pràctica de camp en el riu Serpis. Vam poder comprovar com les fortes crescudes han transformat i rejovenit els seus llits i riberes. Grans quantitats de canyes, espècie invasora que s’intenta controlar o eliminar, havien desaparegut per la força de l’aigua, i molta grava i graveta havia sigut transportada de manera natural, conformant de nou algunes platges fluvials.
Així és, el riu es torna a semblar al que van gaudir dècades arrere els nostres avis i besavis i que podem recordar en el vídeo del Centre de Desenvolupament Rural (CDR La Safor):
LES CRESCUDES NATURALS SÓN BENVINGUDES
El riu té crescudes segons els cicles naturals, i cal dir que no són cap maledicció. Les crescudes transporten els nutrients i minerals al mar, la qual cosa alimenta el plàncton i els peixos d’una manera decisiva; preguntem als pescadors durant els pròxims mesos.
- Exemple de les relacions que es produeixen entre les captures de peixos i els cabals dels rius.
Relació observada en estudis científics entre les captures d’anxova i els cabals del ric Ebre (Impacte de les aportacions fluvials sobre la productivitat de la població d’anxova del sud de Catalunya. Salat et al., 2011).
Les crescudes inunden les riberes i hi dipositen els nutrients i matèria orgànica, construint el sòl de les planes fèrtils, on podem gaudir d’excel·lents cultius. I les crescudes transporten llim i arena fins a la costa, perquè el mar puga conformar les platges d’arena fina.
- Vídeo del CIREF sobre la restauració fluvial:
Tot açò, i moltes altres funcions naturals, les realitzen els rius i les seues crescudes, que en certa mesura, malgrat les preses, continuen amb la seua cadència natural. D’altra banda, el riu també transporta els pesticides que tirem als nostres camps, ompli els aqüífers dels quals bevem; se’n porta les canyes, que han proliferat perquè amb prou faenes deixem que l’aigua córrega pels llits.
CUIDEM I GAUDIM DEL SERPIS
Així que, igual que alguns afortunats professors i alumnes hem pogut gaudir d’un excel·lent dia de camp al costat d’un riu net i una bella platja fluvial, escoltant el murmuri dels corrents, jo us convide a gaudir-lo també. Si voleu ajudar al fet que aquest impuls de vida continue, i puguem gaudir d’un riu viu, us anime a col·laborar amb aquells que treballem per la restauració dels rius.
Ara la naturalesa ens dóna l’oportunitat de continuar amb la recuperació d’un riu amb vida. Treballem perquè el riu Serpis isca de l’espiral de degradació en què estava en els últims anys. Compte amb vosaltres, mereix la pena!
Professor de la UPV i membre de l’Institut IGIC (Campus de Gandia de la UPV).
President del Centre Ibèric de restauració Fluvial – CIREF
Fotografies: Antoni Lordá
