Un blog de Universitat Politècnica de Valéncia, Campus de Gandia.
Miguel Rodilla investiga la repoblación de tellinas en la costa valenciana

Miguel Rodilla: “hem d’intervenir per a conservar les tellines”

Científics del Campus de Gandia estan duent a terme diverses recerques amb l’objectiu de conèixer la situació de les poblacions de tellines en la costa valenciana i per a contribuir a la seua recuperació. La captura de tellines va passar de 300.000 a 1.900 kg en els últims deu anys a la Comunitat Valenciana, per la qual cosa la seua extracció no està permesa des de juny de 2015.

Com a part d’aquestes recerques els científics van realitzar, de maig a novembre de 2015, un estudi en zona 3 de la costa – des del port de València fins a Dénia- i van constatar una disminució tant en la densitat de la població de les tellines com en la grandària d’aquestes. Així mateix, també van detectar que en el període de setembre a desembre de 2015 es va produir una important recuperació de les poblacions, a causa de les pluges que es van produir i que van aportar nutrients a aquests mol·luscs.

PROPOSTES

Els resultats d’aquest treball d’investigació de la UPV s’han traslladat a la Confraria de Pescadors de Gandia. Fruit d’aquests i altres estudis els investigadors apunten tres propostes de cara a millorar la situació de les poblacions de tellines: treballar en la possible cria de tellines per a la seua reintroducció en el mar quan siguen menys vulnerables a depredadors com les meduses; determinar zones on les poblacions siguen majors per a permetre una pesca controlada; i estudiar l’efecte de nous contaminants d’ús generalitzat, com els protectors solars.

Miguel Rodilla investiga la repoblación de tellinas en la costa valenciana

Miguel Rodilla, director del Màster Universitari en Avaluació i Seguiment Ambiental d’Ecosistemes Marins i Costaners, és el director d’aquests treballs: “Des de l’any 2006 fins a l’actualitat, les captures de tellines han passat de 300.000 kg a 1.900 kg. Aquestes dades les coneixen les administracions responsables de la gestió dels recursos i també els pescadors i per tant existeix una preocupació per a la seua conservació. És important que des de la comunitat científica treballem amb ells per a aportar-los informació sobre els factors que influeixen en aquesta situació i també perquè es puguen prendre decisions que la milloren”, assenyala Rodilla.

ESTUDI I DIAGNÒSTIC

Segons explica Miguel Rodilla, per al procés es van definir espais de control on es determinava l’evolució de les poblacions i també es van marcar tellines a les quals es feia un seguiment sobre la grandària. Encara que es va constatar l’escassetat d’aquestes i la grandària reduïda, un dels elements per a l’optimisme va ser verificar que amb les pluges que es van produir de setembre a desembre la grandària de les tellines augmentava considerablement. “Açò es deu al fet que els nutrients que necessita el fitoplàncton, que és del que s’alimenten les tellines, procedeixen de les aportacions de la pluja, rius i aqüífers. Per aquest motiu, la sequera que està produint-se en l’última dècada en la costa valenciana està fent que les tellines tinguen poc aliment”.

Miguel Rodilla investiga la repoblación de tellinas en la costa valenciana

Un altre dels elements que impedeix el creixement de tellines, segons Miguel Rodilla, és l’abundància de depredadors com les meduses, que mengen les larves de tellines abans que s’implanten en el substrat del mar. Per aquest motiu, l’equip del Campus de Gandia està estudiant la possibilitat de ‘conrear’ tellines fins que tinguen major grandària, amb l’objectiu d’introduir-les en el medi quan siguen menys susceptibles de convertir-se en víctimes dels depredadors. “No sabem si la producció completa de tellines en aqüicultura seria rendible, però creiem que és viable mantenir-les en centres de cria durant un temps, amb l’objectiu de realitzar repoblacions en les platges i millorar l’estat de les poblacions”, assenyala.

Una altra hipòtesi amb la qual treballen és que els tòxics presents a la mar, provinents de protectors solars, hidrocarburs i uns altres contaminants estiguen afectant negativament els mol·luscs ja que, afirmen, les tellines tenen un cicle molt curt i les extraccions i altres factors no expliquen la caiguda tan dràstica d’aquestes poblacions. “No es tracta de no utilitzar cremes solars, sinó d’esbrinar quins components resulten més contaminants i recórrer a uns altres que contaminen menys”, puntualitza el científic.

OPTIMISME

Amb tot, Miguel Rodilla no és pessimista i creu que es pot actuar de forma positiva. “Donada la facilitat amb què creixen les poblacions en condicions favorables, hem de treballar per a descobrir quins són i proporcionar-les; durant aquest temps, seria convenient establir punts de pesca controlada i implicar els pescadors en la gestió sobre aquests punts, ja que ells són els principals interessats en el fet que les poblacions marines es mantinguen. D’aquesta forma, afirma, no es perdria el coneixement que els pescadors tenen d’aquestes arts tradicionals i es continuaria recolzant la sostenibilitat de les tellines”, conclou Rodilla

Entrevista en Ràdio Gandia SER

 < Entrada anterior 
 Entrada següent > 
Facebook
Twitter
YouTube
LinkedIn
Instagram
RSS
Flickr
SlideShare

Dones i ciència

Setmana de la Ciència

ciencialab

cienciapropera1

BANNER CIENCIA CERCANA_VLC

Diari d’un científic a Nova York

Producció científica