Un blog de Universitat Politècnica de Valéncia, Campus de Gandia.

Una espècie exòtica de cranc gegant podria amenaçar la biodiversitat del Mediterrani

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Investigadors del Campus de Gandia de la UPV estan estudiant l’únic exemplar de cranc blau (cranc exòtic de grans dimensions) trobat en la costa gandiana. Es tracta d’una espècie de cranc depredador, comestible, de color blavós, del que es vénen trobant exemplars aïllats des de fa any i mitjà en la costa mediterrània; i si no es controla la seua expansió, aquest cranc podria suposar una amenaça per a espècies autòctones de mol·luscs com les tellines, o per a peixos.

El cranc blau prové de l’Atlàntic Occidental, però s’està expandint per tot l’Atlàntic i el Mediterrani. Segons Miguel Rodilla, director del Màster en Avaluació i Seguiment Ambiental d’Ecosistemes Marins i Costaners i professor del Grau en Ciències Ambientals del Campus de Gandia, fa dos anys que intenta localitzar exemplars, per les grans repercussions biològiques i econòmiques que tindrà la seua reproducció en el Mediterrani.

El primer exemplar a la Comunitat Valenciana es va trobar en l’Albufera a l’octubre de 2014; després es van trobar exemplars a Guardamar del Segura i al maig es va trobar el primer cranc blau a Gandia.  En el cas de Gandia, van ser els pescadors, amb els qui col·labora Rodilla, els que li van lliurar l’exemplar capturat i encara viu.

El seu cicle vital és molt curt (viuen 3 anys de mitjana) però durant aquest temps creix fins a aconseguir els vint centímetres, la qual cosa el converteix en un voraç depredador. Menja grans quantitats de mol·luscos, com tellines i cloïsses; ous de sèpia, meduses i fins i tot peixos… cosa per la qual l’expansió pot ser un perill per a les espècies autòctones. Per a les institucions i també per al sector pesquer és crucial saber com controlar-la.

UNA ESPÈCIE COMESTIBLE AMB UN ÚNIC DEPREDADOR: L’ÉSSER HUMÀ

La bona notícia és que el cranc és comestible, però el seu únic depredador és l’ésser humà. De fet, a Itàlia i a Grècia ja s’està pescant i comercialitzant. ‘Hem de conèixer els seus hàbits. Sabem, per exemple, que es reprodueix en estuaris o masses d’aigua dolça costaneres, com l’Albufera; ací és crucial controlar-lo perquè suposaria un gran perill per a la biodiversitat d’aquest entorn’, aclareix l’especialista.

El cranc blau s’adapta fàcilment a diferents tipus de salinitat, és molt resistent a alguns contaminants i pot viure amb concentracions baixes d’oxigen. Ja s’ha expandit a Turquia, Grècia i sud d’Itàlia des d’Amèrica del Sud; les seues larves viatgen en les aigües de llast i ara que ha arribat a les costes valencianes, el més probable serà que es quede i es reproduïsca.

Les aigües de llast són les aigües que el vaixell utilitza per a equilibrar la seua línia de flotabilitat, en funció de la càrrega que transporta.  En navegar els vaixells passen per zones de mar amb diferent salinitat. A més salinitat, el vaixell sura a l’excés i carrega aigua del mar, on es trobe, per a tenir més pes. Quan la salinitat disminueix, el vaixell solta l’aigua de mar que transportava per a equilibrar-se.  D’aquesta forma les larves d’una zona passen a una altra. ‘Els ports han d’establir mesures de control de l’aigua que arriba i la marina mercant ha de ser conscient dels perills d’aquesta pràctica’, conclou Miguel Rodilla.

 < Entrada anterior 
 Entrada següent >