Investigadors de la Universitat Politècnica de València desenvolupen per a l’Agència Espacial Europea (ESA), un projecte pioner l’objectiu del qual és aconseguir una reducció significativa del soroll a l’entorn de la plataforma de llançament durant l’enlairament de coets.
Per a açò treballen en el disseny de noves estructures capaces de desviar el so en altres adreces, evitant així que la reflexió directa del so incidisca sobre la nau. Aquestes estructures es denominen cristalls de so i estan formades per una distribució ordenada d’objectes dispersors (com cilindres o esferes) que presenten propietats úniques pel que fa a la propagació d’ones, com la impossibilitat de transmetre determinades bandes de freqüència.
El grup de treball de la UPV, coordinat per Víctor Sánchez Morcillo, Catedràtic de Física Aplicada i Director del Màster en Enginyeria Acústica de la UPV en el Campus de Gandia, ha treballat durant els últims anys en l’estudi dels cristalls de so per a altres aplicacions i centra ara el treball en el seu ús per a mitigar el soroll en el context aeroespacial.
Els nivells de soroll i vibració que es poden aconseguir durant el moment de l’enlairament són molt elevats, quasi com un terratrèmol o una erupció volcànica amb nivells pròxims als 200 dB, a més de l’alta temperatura a milers de graus que provoquen els gasos en combustió de la nau. Fins al moment, la solució per a pal·liar el soroll “molest” dels llançaments espacials era situar els llocs de control allunyats perquè el nivell de soroll i l’emissió de calor foren tolerables, però sembla que açò està canviant.
“Mentre que la tecnologia associada a la posada en òrbita evoluciona molt ràpidament, els mètodes per al control del soroll en l’enlairament han evolucionat molt poc, en part perquè les tècniques convencionals són difícilment aplicables en un entorn acústic tan hostil. El nostre treball pretén oferir una solució a aquest repte científic”, conclou Víctor Sánchez.
Finançat per a l’ESA, el treball dels investigadors de la UPV es troba en una fase inicial, que de tenir èxit prosseguirà fins al seu desenvolupament mitjançant l’estudi de models més realistes, primer a escala i, posteriorment, si arriba el cas, en una base de llançament real, com són les del Ariane 5 o Vega, que l’ESA té operatives en l’actualitat.
El projecte aglutina a investigadors de tres centres de la Universitat Politècnica de València: l’Institut de Recerca per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres (IGIC) del Campus de Gandia, l’Institut Universitari de Matemàtica Pura i Aplicada i el Centre de Tecnologies Físiques en la UPV.
> Actualització, 29/03/2017: Investigadors del Campus de Gandia treballen per a reduir el soroll dels llançaments de coets
Font: Luis Zurano, unitat de comunicació científica de la Universitat Politècnica de València
Pots seguir-lo en Twitter @nadrazy
